El Quarteró omple l’Estremera Nova

La possessió de l’Estremera Nova va acollir diumenge, 28 de gener, la festa del Quarteró, organitzada per l’Escola de Ball de Bunyola.

Centenars de persones assistiren a la celebració a la finca cedida per la família Dameto. Aquesta és la segona vegada que l’Estremera Nova acull la festa. Ja ho va fer a la segona edició, l’any 1996.

La festa del Quarteró és una festa popular que s’organitza en recordança del dia de festa que feien les collidores d’oliva bunyolines quan acabaven la temporada de la collita a cada possessió. El nom prové del quarteró de vi (mesura tradicional de 16 litres) que l’amo o majoral aportava a la festa.

En l’organització de l’edició d’enguany també hi ha col·laborat l’Associació J. Koslowsky, a més de l’Ajuntament de Bunyola. També el Grup Excursionista organitzà una sortida a peu en grup per anar a la festa.

La celebració seguí l’esquema tradicional de dinar d’arengades i moniatos, elaborat pels membres de l’organització, a més d’olives trencades i taronges. També hi va haver de torradores.

La festa va acabar amb una ballada a càrrec de l’Escola de Ball.

La història de la festa

La festa del Quarteró visita cada any una possessió diferent del municipi. La primera edició de la es va dur a terme el 1995 a la possessió de Barcelona. Després, passà per l’Estremera Nova (1996), Son Palouet (1997), Biniatzar (1998), l’Alqueria Blanca (1999), Son Térmens (2000), Honor (2001), Son Vivot (2002), Son Terrassa (2003), el Rafalot (2004), la Font Seca (2005), Coma-sema (2006), Son Pisà (2007), el Pujol (2008), Alfàbia (2009), Raixa (2010 i 2011), Son Amar (2012), Son Térmens (2013), Biniforani Nou (2016) i Raixa (2017). Només va deixar de celebrar-se els anys 2014 i 2015.

Durant anys, l’Escola de Ball també va organitzar el Memorial Andreu Estarellas, un concurs d’investigació juvenil en homenatge al folklorista bunyolí Andreu Estarellas (1890-1981), i una exposició vinculada amb la temàtica de la festa. És precisament Estarellas qui, en la seva obra l’Olivera, explica l’origen d’aquesta celebració de les possessions bunyolines.