Records de l’ermita de Valldemossa

Unknown-1

La tràgica mort de l’ermità Benet m’ha fet reviscolar temps passats de fa molts anys –setanta o més– de quan l’ermita de Valldemossa era un dels llocs escollits per mon pare per mostrar als seus amics peninsulars que visitaven Mallorca.

Jo era jovenet i l’acompanyava. Hi anàvem amb la furgoneta trescadissa de la Saboneria, per aquell camí de carro estret i empinat que separa l’ermita de la carretera de Valldemossa a Sóller.

L’emplaçament de l’ermita era (i és) majestuós. Ben al costat de la mar, solitària, ensaltada damunt un penya-segat enrevoltada de bosc i també d’un hortet de museu, i un cementeriet cuidat amb gelosia pels ermitans que hi conren quasi tot el que necessiten per a la seva subsistència. La Foradada roman allà baix, a un tir de bassetja, acompanyada d’alguna barqueta de pescadors.

El ermitans, tres o quatre, amb la seva barba i el seu rústec hàbit que es confeccionaven ells mateixos, tenien cura del manteniment de l’esglesieta i  de l’atenció als peregrins.

En aquell temps l’encarregat d’acompanyar els pelegrins era l’ermità Pacífic. De tantes visites que férem a l’ermita ja ens havíem fet quasi amics. Hi teníem una certa confiança i gaudíem de les seves explicacions, que havia de fer en un castellà postís en atenció als visitants peninsulars, mentre ens mostrava les dependències del soterrani d’una part de l’ermita.  Record que ens deia, xerrant el seu castellà: Aquí la tafona…, la fusteria…, la ferreria…, etc. I nosaltres rèiem interiorment en sentir-lo. Record també que, com atenció a la propina que els visitants donàvem, ens obsequiaven amb un poc d’envinagrat.

Aquelles eixides han passat a la història, però el nom de Valldemossa persisteix ben viu. L’atzar –una anada a Sant Marçal– va fer que jo, als meus vint-i-dos anys, hi conegués una valldemossina que nomia Margalida i, en aquell precís moment, va començar la nostra cursa amorosa que ens va dur a la joia del matrimoni i a la formació d’una nova família formada per tres fills i una filla. Casualment, un dels meus fills, en Toni, juntament amb la seva esposa Maria Antònia, han format una altra família amb tres fills, precisament a Valldemossa, on resideixen.

El meu fill Toni des de molt jove s’ha interessat pel camp i per les seves feines, que va aprendre del seu padrí matern, valldemossí. I s’ha fet molt amic dels ermitans. Era molt amic, sobretot, del difunt ermità Benet. Li deixen sembrar verdura a un hortet propietat de l’ermita que tenen a la sortida de Valldemossa. Com a membre que és del consistori valldemossí, en Toni va col·laborar intensament en la  llarga i desgraciada recerca del cadàver de l’ermità Benet, que era l’hortolà de l’ermita.

[Fotografia: ermita de la Trinitat de Valldemossa. Las ermitas de Mallorca y Menorca (diversos autors), col·lecció Panorama Balear, núm. 45, dirigida per Luís Ripoll Arbós. Palma, 1955]

Nicolau Colom Martí

Nicolau Colom Martí

Sempre interessat per tota casta de manifestacions culturals, ha estat membre de nombroses associacions del poble. De malnom 'de sa Saboneria', actor amb el Teatre de Bunyola i al film 'El mar' d'Agustí Villaronga. Autor de 'Anecdotari popular bunyolí (anys 40)', editat pel Col·lectiu Cultural Sitja, entre d'altres obres.