Tomàs Mut presenta a Bunyola ‘Al·lots, avui hi ha festa!’, una història del contraban a Mallorca

Tomas-Mut

El  divendres 24 de novembre el Teatre Municipal acollí la presentació del llibre de Tomàs Mut Ferragut Al·lots, avui hi ha festa! Secrets i confidències desconegudes del contraban mallorquí (1930-1990).

La presentació fou organitzada pel Col·lectiu Cultural Sitja en el marc de la Fira de Santa Catalina. Durant l’acte intervingueren Agustina Vilaret, regidora de Cultura; Bàrbara Suau i l’autor del llibre Tomàs Mut. 

Tomàs Mut explicà el procés d’investigació sobre els secrets del contraban i la tasca d’història oral a partir de entrevistes a les persones que construïen secrets o que traginaven el gènere del contraban als mateixos secrets.

La presentació acabà amb la projecció d’un documental, obra de Vicenç Matas, sobre la feina de camp i les entrevistes que han fet possible el llibre.

Al·lots, avui hi ha festa! 
Text llegit per Bàrbara Suau Font a la presentació a Bunyola

Bon vespre.

Aquest llibre que presentam és el fruit de cinc anys de feina d’en Tomàs.

En Tomàs és bomber i fa feina a Sóller. Tant per feina com per la seva dèria de trescar de cap a cap la Serra de Tramuntana coneix bé el nostre poble. Potser sense saber-ho l’heu vist escalar la Gúbia o pujar a la cova dels Moros de Can Grau, o pel poble anant i venint d’entrevistar alguna persona major.

Record que ens coneguérem pel seu interès per conèixer el nom exacte i l’origen d’alguns topònims bunyolins. El vaig acompanyar a entrevistar gent del poble que els coneixia, com na Coloma de Can Grau, en Rafel de l’Alqueria d’Avall o en Miquel Plora.

Aquesta dèria per conèixer a fons allò que descobreix quan tresca per penyals, boscos, possessions i costa, el dugué a entrevistar molta gent que li explicà la seva feina de carboners, madones i amos de possessió, talladors de pins, trencadors de marès… i també contrabandistes.

Tot el que descobria trescant pel món o entrevistant aquestes persones ho compartia a internet, al seu blog anomenat Tracalada de passos-Serra de Tramuntana. Si hi entrau vereu fotografies, rutes, plànols i cròniques d’escalades i expedicions per arribar als llocs més difícils.

D’aquestes expedicions i de les entrevistes de la gent que li aclaria interrogants i camins desconeguts sorgí l’interès d’en Tomàs pels secrets. Però per uns secrets especials: aquells forats a les roques, o amagatalls naturals -o fets a posta-, molt difícils de descobrir, on els contrabandistes més autèntics, aquells que hi posaven els peus, les mans, el cap i l’esquena, amagaven el gènere que descarregaven de les barques, a vorera de mar.

Bàrbara Suau, Tomàs Mut i Agustina Vilaret durant la presentació.
Bàrbara Suau, Tomàs Mut i Agustina Vilaret durant la presentació.

És feina d’en Tomàs parlar-vos de com, per què i on feien els secrets, i de qui els feia. I segur que en acabar tendreu ganes de saber-ne més. I per saber-ne més, podreu llegir aquest llibre, que és el fruit de cinc anys d’una activitat frenètica per entrevistar contrabandistes -no els senyors del contraban, sinó els treballadors- i per arribar a tots els secrets que aquestes persones compartiren amb ell, per molt difícils de trobar que fossin.

En Tomàs ha contribuït, amb aquests cinc anys d’intensa feina, a posar en valor els testimonis de la trentena llarga de persones que ha entrevistat, algunes de les quals han volgut restar en l’anonimat. El mèrit del llibre és deixar per escrit la memòria d’aquestes persones i de mostrar als lectors el patrimoni material i immaterial del contraban a Mallorca, a Cabrera i a la Dragonera.

És difícil definir quin tipus de llibre és, aquest que avui presentam, perquè són molts llibres en un: podríem dir que és un llibre de memòries dels treballadors contrabandistes, i un llibre de memòries on en Tomàs ens conta com ha duit a terme la seva investigació. Però també és un manual, una crònica, una narració, un reportatge fotogràfic, una enciclopèdia, o un diccionari. Hi trobareu de tot.

Aquest llibre té cert paral·lelisme amb el contraban:

El contraban era possible gràcies a la feina de molta gent que feia arribar el gènere de la mar als secrets. El llibre, com explica en Tomàs, també ha estat possible gràcies a molta gent que ha compartit records i feina amb ell.

El contraban transporta i ven productes molt diversos i mou el gènere  d’un lloc a altre, i d’una persona a l’altra fins que arriben a bon port.  En Tomàs també ha remogut mar i terra, ha anat i vengut amb entrevistats i col·laborador per fer-nos arribar el bon gènere amb aquest llibre.

Entrar al llibre és com entrar a un secret de contraban: hi caben moltes coses, secretes, que fins fa poc havien estat prohibides: records, llocs, i noms que havien romàs amagats durant dècades a la memòria de les persones entrevistades.

I què hi trobareu al llibre?

Hi trobareu la memòria de molta, molta gent que pogué treure la barquera, surar la família i viure amb dignitat  gràcies al contraban, en un temps en què els governants els l’havien robada tota, la dignitat: garriguer, madones i amos de possessió, al·lots, traginers, carreters, ciclistes, mariners, pescadors, guies, bubotes, madones de cafès …

Per les mans  i per l’esquena d’aquesta gent passà el contraban d’un lloc a un altre: de la mar a la costa, als camins, a les possessions, a les muntanyes, a les carreteres, a fora vila, als nuclis urbans, als comerços i als habitatges.

El llibre ens conta que aquesta gent, per aquests paratges, feia una feina duríssima, feixuga i arriscada: carregats fins a no poder més, per terrenys difícils, de nit, traginant una vegada i una altra, d’amagat, sempre vigilants, en silenci i exposats a nombrosos perills i al risc de ser trobats. I en sortir el sol, boca tancada… I a fer feina com tothom, de sol a sol.

Al llibre hi trobareu l’art de fer secrets, i les eines i enginys per facilitar la feina i no ser descoberts. L’organització, les jerarquies, la importància del silenci i de tornar invisibles,… i  les conseqüències de ser delators.

Crec que en Tomàs ha fet feina, també, de caçador. De caçador de paraules que per als contrabandistes tenien un significat diferent: secret, bubota, senya, festa… Anar a ses penyes, Que vé na Bet, Avui hi ha festa…

I ha recuperat també, un vocabulari creat pels mateixos contrabandistes com ensecretar o secreter.

En Tomàs, durant tot el llibre, reflexiona sobre el que ens conta. I ens fa veure, per exemple, que tot evoluciona amb el pas dels anys, i el contraban també: les barques durant la postguerra duien productes de subsistència i més cap aquí, objectes de luxe.

El llibre és també una capsa de sorpreses i de curiositats. Si el llegiu, sabreu per què Can Pastilla té aquest nom, o veureu que ningú podria tirar la primera pedra per demostrar que no havia tengut res a veure amb el contraban, ja que arribava als llocs menys inesperats: a l’església, a l’exèrcit, o als cementeris. I també descobrireu un secret a una possessió bunyolina.

En haver llegit Al·lots, avui hi ha festa, els espais no us semblaran pus els mateixos, sobretot els més propers a la mar. Qualsevol forat a una roca vos farà entrar ganes de saber si dedins hi ha un secret.

O, com m’ha passat a mi, començareu a demanar a la gent major més propera si saben res del contraban…. A mi, el contraban ja m’ha afectat. Aquesta darrera setmana ja m’han parlat de secrets a diverses possessions i tres dones em confessaren que, de jovenetes, elles visqueren ben de prop el contraban. Fins i tot tenien gènere amagat davall el llit. La història del contraban a Bunyola també és possible, gràcies a aquest llibre, que et fa obrir els ulls.

Gràcies, Tomàs, per aquest llibre imprescindible per a tots els que han llegit tot el que s’ha publicat fins ara sobre el contraban. Al·lots, avui hi ha festa, mostra una realitat que havia passat desapercebuda a tots els altres llibes.

Enhorabona!
Bàrbara Suau Font
Bunyola, 24 de novembre 2017