Les Jornades d’Estudis Locals de Bunyola presenten investigacions inèdites sobre la història del poble

El passat cap de setmana, divendres 17 i dissabte 18 de novembre, se celebraren, al Teatre Municipal, les IV Jornades d’Estudis Locals de Bunyola.

Durant les Jornades, organitzades per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, diversos investigadors exposaren comunicacions sobre la història i el patrimoni de Bunyola.

Les Jornades foren inaugurades l’horabaixa del divendres per la regidora de Cultura, Agustina Vilaret, i la directora del Museu de Mallorca, Joana Maria Palou, que féu el discurs inaugural sobre la simbologia de la magrana, fruita que es troba a l’escultura de la Mare de Déu de la Neu de l’església de Bunyola.

Valentí Valenciano.
Valentí Valenciano.

L’historiador Valentí Valenciano parlà sobre la biografia del canonge bunyolí Joan Muntaner Garcia, destacant la seva participació a la Consulta al País l’any 1809. Joan Garcia passà llargues temporades a la possessió familiar del Cals Reis d’Orient i fou un estret col·laborador del bisbe Nadal.

Mateu Morro.
Mateu Morro.

L’historiador Mateu Morro exposà la seva proposta per a l’etimologia del nom de Bunyola, que derivaria del mot llatí bunion i tendria la mateixa arrel que molts altres topònims catalans com Bunyol, o Son Bunyola i que estaria relacionada amb la presència del puig del Castellet entorn a la falda del qual va créixer el poble.

Emili Garcia.
Emili Garcia.

La comunicació del bibliotecari de la Biblioteca Municipal de Bunyola Emili García versà sobre el fons relacionat amb el capellà bunyolí Francesc Colom Vicenç, cedit a la Biblioteca Municipal, entre el qual figuren llibres, gloses i publicacions religioses.

Jaume Deyà.
Jaume Deyà.

L’arqueòleg Jaume Deyà parlà la importància de la cova de les Meravelles d’Orient, que a més de tenir un especial interès geològic és un importantíssim espai per a la investigació dels enterraments prehistòrics a Bunyola i a l’illa de Mallorca. En destacà els enterraments en taüts de fusta i les peces de plom que s’hi localitzaren. Part de les peces trobades a aquesta cova forma part del fons del Museu Parroquial de Deià.

Tomeu Quetgles.
Tomeu Quetgles.

El pedagog Tomeu Quetgles centrà la seva comunicació en la necessitat d’un institut a Bunyola i en les diverses peticions que s’han fet sobre aquest tema durant les darreres dècades. Quetgles afirmà que Bunyola és el municipi sense institut que té un nombre més alt de persones de 12-17 anys, l’edat prevista per fer l’Educació Secundària.

El matí del dissabte intervingueren els següents ponents:

Antoni Ginard
Joana Maria Palou.

Joana Maria Palou parlà sobre la procedència italiana de la imatge de la Mare de Déu de la Neu que presideix el retaule de l’altar major de l’església de Bunyola.

Antoni Ginard i Andreu Ramis.
Antoni Ginard i Andreu Ramis.

Antoni Ginard i Andreu Ramis presentaren la comunicació que han fet juntament amb Joan Bauzà sobre dos plànols d’Orient datats el segle XVIII i localitzats a diversos arxius, relacionats amb un antic plet sobre l’aigua de la font d’Orient que el propietari de Son Palou volia canalitzar.

Francesc Huguet i Nicolau Colom.
Francesc Huguet i Nicolau Colom.

Francesc Huguet i Nicolau Colom presentaren les partitures propietat del músic bunyolí Antoni Nadal Rosselló, Picarola. Xisco Huguet parlà sobre la biografia i tasca musical d’Antoni Nadal i Nicolau Colom llegí una glosa dedicada als germans Picarola. Durant la comunicació, Huguet féu donació al Col·lectiu Cultural Sitja, d’una còpia del treball sobre la recerca que ha duit a terme, relacionada amb les partitures d’Antoni Nadal Rosselló.

Núria Quetglas.
Núria Quetglas.

La historiadora Núria Quetgles centrà la comunicació sobre els bàndols, bandolers i bandejats a Bunyola i parlà dels fets i de la situació social que provocaren el bandolerisme i els bandejats. Anuncià que a la comunicació escrita aportarà la bibliografia relacionada amb aquest tema a Bunyola.

Bàrbara Suau.
Bàrbara Suau.

Bàrbara Suau exposà els resultats de la investigació sobre la presència dels descendents dels jueus conversos (xuetes) a Bunyola des de princips del segle XVIII fins a mitjans del segle XX i parlà sobre la família i la tasca de les germanes Brunes, les darreres descendents de la família bunyolina Segura Fuster.

Lluís Colom.
Lluís Colom.

La darrera comunicació fou presentada per Lluís Colom Colom, que llegí el treball titulat Carta a la padrina Antònia, dirigida a Antònia Rosselló Sabater, Ferrereta, germana del batle republicà de Bunyola Vicenç Rosselló Sabater i del capellà Antoni Rosselló Sabater, ambdós tancats a la presó durant la guerra civil. En aquesta extensa carta Lluís Colom féu referència al procés judicial contra el bunyolí Antoni Rosselló, que fou empresonat pels autors del cop d’estat de 1936 juntament amb el capellà Jeroni Alomar Poquet.

La regidora de Cultura anuncià que l’Ajuntament té previst publicar durant el proper any tots els treballs presentats durant les IV Jornades d’Estudis Locals, juntament amb els de les I Jornades d’Estudis Locals (celebrades el maig de 2003 i que encara romanen inèdites). Les Jornades d’Estudis Locals s’iniciaren a Bunyola el maig de 2003 i també se celebraren els anys 2003, 2004 i 2006, però en aquells anys ni en els posteriors l’Ajuntament no en publicà els llibres corresponents. Durant nou anys, entre el 2007 i el 2015, no s’havien tornat a convocar les Jornades d’Estudis Locals de Bunyola. L’any passat, el 2016, se celebraren les Jornades dedicades a Climent Garau i Arbona.