Una inscripció enigmàtica a Bunyola

IMG_0436

Fa unes setmanes ha aparegut per uns quants carrers de Bunyola un rètol amb una inscripció enigmàtica: ES CORTE VELL.

Aquesta inscripció no correspon a cap llengua coneguda en el nostre poble; vaja, almanco a les llengües més freqüents i normals aquí (català –la pròpia i natural del poble–, castellà, anglès, francès, alemany…); potser és una inscripció en una llengua poc freqüent –rara per a nosaltres– que desconec. Si qualcú ho sap, ja ho dirà, i ens satisfarà la curiositat. Analitzem-la, aquesta inscripció.

“ES” podria ser una forma catalana (l’article col·loquial mallorquí, el pronom reflexiu de tercera persona), o podria ser una forma castellana (tercera persona de l’indicatiu del verb ser), i també podria ser una forma francesa (segona persona de l’indicatiu del verb être), però com que en aquest cas ha d’anar forçosament acompanyada d’un pronom subjecte (tu es), crec que l’hem de descartar; en anglès, no sé “ES” què pot ser, però en alemany sí: el pronom subjecte de valor neutre de verbs usats sovint en tercera persona sense un subjecte concret i conegut: es regnet (plou), es gibt (hi ha) … Clar, perquè sigui un o altre, la frase en conjunt ha de tenir sentit, i aleshores ens convé avançar i veure què pot ser la segona paraula de la enigmàtica inscripció: CORTE. Els catalanoparlants, crec que tots estarem d’acord que aquesta no és paraula catalana, i si ens en volem assegurar basta que la cerquem a qualsevol diccionari català, i segur que no la hi trobarem. Però, com que –per la força de les circumstàncies– tots sabem castellà, tot d’una pensarem que sí que és paraula castellana: corte vol dir moltes de coses en castellà; relacionada amb el verb cortar, significa “acción y efecto de cortar o cortarse”, segons la Real Academia de la Lengua, i bastants de sentits més, que coincideixen més o manco amb el nostre tall; però també corte pot ser “población donde habitualmente reside el soberano en las monarquías”, i altres coses que hi tenen relació, que correspondrien, també més o manco, a la nostra cort. Aleshores, pot ser que aquesta frase enigmàtica comenci en castellà: es corte…, on es seria el verb ser i corte tendria un dels significats esmentats…

Però si no sabem què vol dir el tercer element, no hi veim cap significat concret, en aquesta combinació: ¿es corte? Intentem, idò, aclarir què vol dir la tercera paraula de la inscripció enigmàtica. Si pensam que es corte pot ser castellà esperarem que a continuació hi hagi una altra paraula castellana, però ens trobam amb vell, que ja immediatament endevinam que no ho és, castellana, perquè cap paraula castellana acaba amb –ll: si els castellanoparlants no en saben, de fer la –ll final, i per això diuen “Sabadel” o “Carbonel”! Com pot ser castellà, vell! I si no és castellà, ¿què hi fa aquesta paraula ajuntada a una expressió que suposàvem castellana? Ja tornam estar embullats! Si vell no és castellà, es corte tampoc no ho deu ser…! ¿I a quina llengua correspon, vell? Anglès o alemany o francès, no ho és; d’entrada, no en té gens l’aspecte, però si a més a més la cercam als diccionaris corresponents no la trobarem, almanco als més usuals. ¿Idò que queda? ¿Deu ser mallorquí col·loquial? En mallorquí vell és el “conjunt de la llana tosa d’una ovella o d’un xot”, com ens explica el Diccionari Català-Valencià-Balear, que posa aquesta glosa mallorquina com a exemple: «Darrera un ravell | vaig tondre es meu ca; | i qui vol es vell, | que el vaja a cercar». ¿I com lligam es corte castellà amb vell mallorquí? ¿Quin sentit té? ¿Podria ser que no fos mallorquí col·loquial sinó mallorquí culte, i que aquest vell fos la grafia considerada correcta d’allò que col·loquialment deim vei? ¿I tendria més sentit, així, la frase? Es corte [cast.] vell [cat.] ¿Com lliguen aquestes formes? ¿Què significa la construcció? L’única solució una mica coherent, des del punt de vista de l’estructura de la frase, és prendre corte com un castellanisme del mallorquí col·loquial i interpretar que es és l’article mallorquí, corte és un nom agafat del castellà i vell és ‘vei’ en forma culta, no col·loquial, i llavors tendríem una estructura semblant a “El Corte Inglés”: “Es Corte Vell”. Estructuralment té coherència (article + substantiu + adjectiu), però estilísticament és un bunyol (article col·loquial + castellanisme + adjectiu en forma culta). I de sentit, no en té gens, almanco jo no n’hi veig.

Amb una paraula, una inscripció enigmàtica, estranya, absurda, que no té cap explicació lògica i raonable. Qui l’ha posada, s’hi ha lluït!

P. S.- (Encara, pensant-hi bé, hi veig una altra possibilitat, però em pareix també tan desbaratada que no hi don credibilitat: que CORTE, encara que no dugui accent a la –E (-É), vulgui representar realment ‘korté’, i VELL l’adjectiu que en mallorquí col·loquial pronunciam ‘vei’; llavors tendria sentit. Però aquesta possibilitat em sembla encara més enrevessada, perquè no puc concebre que una persona que sap que ‘vei’ ortogràficament és VELL, per a posar ‘korté’ posi CORTE en lloc de QUARTER. Crec que aquesta possibilitat l’hem de descartar, perquè és inconcebible; si fos vera, posaria massa en ridícul qui l’ha feta, a aquesta inscripció).