Una bunyolina viu l’atemptat de Barcelona: “A les Rambles em queien les llàgrimes de pena i de ràbia”

Xisca

El passat dijous dia 17 d’agost, quan hi va haver l’atemptat terrorista a les Rambles de Barcelona, una bunyolina i el seu company hi eren molt a prop, a un hotel de la Plaça Reial.

A la fatídica hora en què la furgoneta atropellà més d’un centenar de persones, Xisca Garcies Verdera i Lluís Aguilar Amengual havien de ser a la Rambla, però el fet que quedassin a descansar a l’hotel més temps del previst evità, potser, que fossin víctimes de l’atemptat. Xisca Garcies ha compartit els records d’aquell dia i de l’endemà amb Es Castellet.

L’horabaixa, prop de les Rambles

El matí del mateix dijous, dia de l’atemptat, Xisca i Lluís havien passejat per les Rambles fins a migdia i dinaren per la zona. Decidiren anar a descansar una estona a l’hotel, a la plaça Reial, i després tornar a les Rambles. Però se’ls passà l’hora de sortir perquè descansaven i aquest retard féu que en el moment de l’atemptat encara no fossin a les Rambles.

WhatsApp Image 2017-08-25 at 21.40.07
Xisca i Lluís es fotografiaren el matí abans de l’atemptat a les Rambles.

Xisca explica com fou aquell horabaixa: “Un poc abans de les 17 hores vaig sentir sirenes des de l’habitació de l’hotel, però no penses en res d’això… només que alguna cosa ha passat. A les 17:15, abans de partir, posàrem la televisió i deien que hi havia hagut un accident a la Rambla amb prop de deu ferits. I decidírem sortir per veure què havia passat”.

Quan Xisca i Lluís davallaren al hall trobaren la recepció de l’hotel plena de gent que s’hi havia refugiat. Alguns hi havien entrat corrent i altres plorant, amb la cara desfeta per la por, però no sabien en clar què havia passat.  Xisca recorda aquells moments: “El recepcionista no sabia res del que passava. Hi havia pànic. Sortírem cap a les Rambles a veure què havia passat. La plaça Reial era buida. Ja no hi havia gent per fora, només tres o quatre persones a uns portals. Els Mossos estaven als caps de cantons i entrades de la plaça Reial, i també al terrat de l’hotel”.

La por i la manca d’informació feien que la gent donàs versions errònies del què passava: “A mitjan camí sentírem dues persones que deien que un home amb una pistola tenia hostatges dins un bar turc. Jo en sentir-ho em vaig estimar més tornar cap a l’hotel i en Lluís va voler seguir, però un Mosso l’aturà i li digué que no seguís, que es refugiàs, i que tornàs caminant per un costat perquè hi havia franctiradors”.

Quan Xisca i Lluís tornaren a l’hotel, trobaren encara el hall ple de gent i comentaren al recepcionista el que havien sentit al carrer. Aleshores no sabien exactament què passava, però Xisca comenta que ho sospitaven: “Ja ens imaginàrem alguna cosa d’atemptat, però encara no ho sabíem. Uns joves italians sí que havien vist què havia passat. No els entenies del tot, però amb els gestos i amb la mirada mentre parlaven ja els entenies”.

WhatsApp Image 2017-08-25 at 21.43.58
La plaça Reial, buida just després de l’atemptat.
Incertesa i nirvis

Les hores posteriors, sobretot després de saber que hi havia hagut un atemptat molt a prop, foren de molta incertesa i nirvis, tant per als clients i treballadors de l’hotel com per a totes les persones que s’hi havien amagat. Així ho explica Xisca: “Entre la gent que s’havia refugiat al hall hi havia turistes que volien tornar al seu hotel, que es trobava fora de la zona, i no sabien com. I també hi havia gent del nostre hotel que era fora i telefonava demanant què podien fer per arribar-hi. El recepcionista no sabia què els havia de dir. Els recomanava que no es moguessin d’allà on estaven fins que els Mossos donassin instruccions”.

Aquella nit va ser molt difícil dormir. Des de l’hotel, durant tot l’horabaixa i fins a mitjanit se sentiren contínuament el helicòpters que sobrevolaven la zona. A les dues de la matinada varen saber el que havia passat a Cambrils. Xisca afirma: “Va ser aquí quan vaig tenir por. Vaig pensar: Aquests no aturen!”.

La notícia de l’atemptat terrorista a les Rambles ja s’havia difós per tot i durant l’horabaixa i vespre alguns clients que havien d’arribar a l’hotel cancel·laren les reserves. Xisca i Lluís havien de deixar l’hotel l’endemà a les onze, però com que hi havia places lliures, decidiren reservar un dia més la seva habitació perquè no sabien què podria passar: “No podíem sortir, estava tot tancat. No sabíem si l’endemà podríem sortir de l’hotel, no sabíem què més passaria. I per tranquil·litat decidírem reservar l’habitació per a l’endemà, tot el dia, per no haver de deixar l’hotel a les onze del matí”.

El retorn a les Rambles

L’endemà, però, ja se’ls va permetre sortir. Havien obert les Rambles a les vuit del matí. Xisca s’emociona quan explica la tornada a les Rambles: “No sé com, però agafàrem força i a les deu vàrem sortir, amb respecte. Encara hi havia Mossos. Molts, en parella. A cada 30 o 50 metres. Estaves segura perquè els veies. Hi havia persones que els anaven a demanar alguna cosa i ells els contestaven”.

Xisca recorda com trobaren la Rambla: “Començava a haver-hi gent, i ja hi deixaven algunes flors, però encara poques. Estava tot net, no hi havia res. Pareixia un dia qualsevol, però veies prestatges de les floristeries romputs, encara que nets. Hi havia floristeries tancades, el mercat de la Boqueria tancat, el quiosc de loteria, on el dia abans havíem comprat un dècim de Nadal, tancat. I molts de periodistes, de totes les cadenes. Per tot veies el llaç negre i les banderes baixades. I sobretot hi havia molt de silenci. Aquest silenci em va sorprendre molt, i també la gentada que hi va haver després de la manifestació”.

‘Nosaltres férem la Rambla per amunt i la sensació d’estar allà era…  [Xisca s’ha d’aturar de parlar per l’emoció de recordar tot el que significà tornar a la Rambla] “Veies les cares, els ulls de la gent, aquell silenci… El dia abans tenia aquella sensació de tenir el cor encongit, d’estar tancada, d’estar en tensió… I no sé com ho vaig fer, però l’endemà vaig ser forta i vaig sortir perquè el que volen és que ens tanquem”.

Els ciutadans deixaren flors a les Rambles.
Els ciutadans deixaren flors a les Rambles.
Sense por

En tornar a la Rambla ja era plena de la gent de la manifestació de la plaça Catalunya. “No tenien por –recorda Xisca. Deien que hi tornarien a passejar sense cap por ni una. I nosaltres quedàrem a dinar a la Rambla, sense cap por”.

Xisca fa constar la seguretat que transmetien els Mossos, tant el dia de l’atemptat com l’endemà: “Divendres, davant la Catedral, vérem un grupet de Mossos. En aquell moment hi havia un cotxe mal aparcat amb una persona dins i ens sorprengué que tot d’una hi anàs un mosso i després dos més. I tots amb la mà a la pistola. A qualsevol cosa que veien anormal, tot d’una intervenien”.

A més de la presència dels Mossos i la seguretat que transmetien, Xisca destaca el paper dels taxistes en les hores posteriors a l’atemptat. “Els taxistes ajudaren molt, també. Ho sentírem comentar a l’hotel”.

El relat d’aquells dos dies tan difícils acaba amb la tornada a Mallorca. “Allà, a les Rambles, em queien les llàgrimes de pena i de ràbia al mateix tempsc, encara que no va ser fins arribar a Mallorca que vaig treure la tensió acumulada d’aquells dos dies. A més, al vaixell hi havia una persona que fa feina a Mallorca i a Barcelona i ens explicà que una amiga seva morí a la Rambla, a l’atemptat. No podia entendre com va passar”.

Durant la conversa han quedat paleses la solidaritat de la gent i la feina dels Mossos, així com les tres paraules més representatives de la manifestació del dia després de l’atemptat a Barcelona: No tinc por. Paraules i sentiment que també experimentaren en Lluís i na Xisca en tornar a passejar, l’endemà de l’atemptat, amb respecte i emoció, per les Rambles. En acabar de recordar aquells dos dies, Xisca assegura: “Hi tornarem!”.

Les Rambles, una altra vegada plenes de gent després de la manifestació.
Les Rambles, una altra vegada plenes de gent després de la manifestació.

WhatsApp Image 2017-08-25 at 21.38.18

Xisca Garcies fotografiada quan va tornar a Bunyola.
Xisca Garcies fotografiada quan va tornar a Bunyola.

[Fotografies: Xisca Garcies, Lluís Aguilar i Bàrbara Suau]

Bàrbara Suau Font

Bàrbara Suau Font

Mestra i investigadora sobre història i patrimoni de Bunyola. Des de 1985, al Col·lectiu Cultural Sitja i a Es Castellet.