Aprenem a governar-nos (II)

A un article anterior vaig exposar l’escenari sobre el que ens situam a Bunyola ara mateix. La idea era fer un poc de repàs dels diferents factors que ens han duit fins el dia d’avui. En aquesta ocasió, m’agradaria exposar algunes idees del que pot passar els dos anys vinents i, si aquest Ajuntament manté la confiança dels bunyolins, els quatre següents.

A Bunyola estam acostumats a viure conflictes i tensions des de fa molt de temps, d’alguns més greus, d’altres es ressolen ràpid. Un exemple és el que ha passat darrerament amb la nova ordenança de regulació dels horaris dels locals.

En situacions com aquesta, l’Ajuntament ha de seguir esforçant-se per ser el nexe d’unió dins la comunitat. L’equip de govern té la responsabilitat de representar i tenir en compte a tothom per igual. Ha de ser capaç de canalitzar les aportacions de cada un i de seguir experimentant per trobar el millor canal de participació sense caure en el col·lapse. En contrapartida, els ciutadans hem d’entendre que cada un de nosaltres, individualment, tenim un punt de vista propi que compartim en major o menor mesura amb la resta. Cadascú viu unes experiències, un context i té una visió determinada. Per exemple, els joves tenim un punt de vista compartit, els veïns de la plaça en tenen un altre, els propietaris dels bars un altre, els que viuen a fora vila un altre i així infinitament. Perquè aquest dret a participar, opinar i aportar, que hem aconseguit amb molt d’esforç instaurar a Bunyola, pugui funcionar ha d’estar associat a una responsabilitat. Aquesta és la de saber veure més enllà dels nostres propis ulls i posar-nos al lloc dels altres. Totes les parts i l’Ajuntament hem de fer per entendrer-nos i decidir el millor per tots, no per una part només, sinó per al conjunt.

En aquest escenari, el jovent bunyolí hem d’intentar fer aportacions a la nostra comunitat perquè se’ns tengui en compta. Per altra banda, l’Ajuntament i la comunitat bunyolina no s’ha d’oblidar que el jovent som un grup vulnerable i estam en una situació de desigualtat respecte a al resta. No vull dir que siguem l’únic grup vulnerable, n’hi ha molts més, però la intenció és deixar constància de que no ens hem acabat d’integrar socialment, no tenim status social i, el més important: tenim extremes dificultats per integrar-nos a la vida laboral i tenir recursos econòmics propis. Això ens fa viure a una situació d’incertesa on ens costa trobar un lloc i una identitat a una societat on cada un té un paper segons la seva integració al mercat laboral. Darrerament hi ha gent que ens denomina “Milenials”. Jo no m’atreviria a etiquetar als joves com un grup homogeni però és vera que vivim unes experiències comunes, tenim energia, ganes de fer coses i representam el canvi social. El que passa amb el jovent no és res més que una continuïtat vital: una nova generació que neix i s’integra dins una societat. Ha passat sempre i seguirà passant. I el que passa és això, què el futur és nostre i l’hem de construir, no només fent bauxa (jo som el primer que li agrada sortir, relacionar-me i estar als bars de la Plaça), hem de començar a empoderar-nos i fer-nos amb un lloc a la nostra comunitat.

Davant la passivitat de l’Estat i la deixadesa de la majoria de polítics, tot i que assumint una competència que no li pertoca, el municipi podria fer alguna cosa innovadora per ajudar a la població vulnerable a tirar endavant. El que vull dir, encara que no ho sembli, Bunyola té potencialitats econòmiques a explorar que ens poden ajudar a compactar més la comunitat i salvar algunes desigualtats que representen l’atur i la falta d’ingressos. No només tenim bars i botigues a Bunyola. Hi ha altres serveis que podríem cobrir nosaltres mateixos, com és cuidar dels més petits, dels més grans o dels animals. Sa Comuna també passa desapercebuda i realment és un tresor mediambiental que no només serveix per anar a passejar els diumenges. Tradicionalment Bunyola ha viscut de sa Comuna i ara sembla que hi vivim d’esquena.