Aprenem a governar-nos (I)

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Fa quasi set anys un grapat de bunyolines i bunyolins vàrem començar a reunir-nos amb l’objectiu de sumar esforços per acabar organitzant una candidatura unitària a les eleccions de 2011.

Érem un grup molt divers, de diferents orígens, de diferents ideologies, alguns compromesos amb partits ja existents, altres independents. Això sí, teníem una cosa que ens unia i que estava per damunt de tot: Bunyola i la necessitat d’aconseguir un canvi que permetés a la gent ser partícip de la presa de decisions per tal de millorar el nostre poble. L’escenari era, i encara és, dur, doncs venim d’una dinàmica molt poc democràtica i d’una passivitat municipal davant de problemes que ja s’han convertit en estructurals. Després de quatre anys a l’oposició (vuit tenint en compte que n’Andreu Bujosa ja era regidor el 2007 amb Esquerra), i d’haver avisat per activa i per passiva a l’equip de govern anterior de la necessitat urgent de comptar amb la gent per solucionar els problemes enquistats, la ciutadania va donar un vot de confiança el 2015 i d’aquí un parell de mesos farà dos anys que Esquerra Oberta de Bunyola va guanyar les eleccions i està governant juntament amb el PSOE.

Segurament, aquest sigui un dels fets més rellevants de les darreres dècades per a Bunyola, no per la victòria d’un partit determinat, sinó perquè realment es va obrir la porta de l’Ajuntament a governar tenint en compte a tota la comunitat i no només a les elits que fins ara ens havien tutelat com si fóssim menors d’edat. Això hagués pogut passar amb qualsevol partit, fins i tot amb el PP, però pareix que els altres no estaven molt interessats a convertir-se en una eina, sinó a seguir sent un grup d’interessos.

És un fet que l’actual equip de govern escolta i té en consideració les opinions de tots els grups que conformen la nostra comunitat bunyolina. Des del 2015 no només tenim una ordenança reguladora de participació ciutadana (aprovada el 2016 amb els vots en contra del PP, varen dir “que amb les eleccions ja n’era suficient”), sinó que també existeixen mitjans de comunicació constants i quotidians entre l’equip de govern i la ciutadania. Existeix un portal web dedicat a difondre informació (http://www.ajbunyola.net), existeixen perfils actius a les xarxes socials on tots nosaltres expressam opinions, un canal de WhatsApp, eines que, en tot cas, no substitueixen el diàleg directe mitjançant reunions que es continuen fent. El diàleg s’ha multiplicat exponencialment des de 2015 i, allò més significatiu és que des d’ençà tothom opina i aporta el seu punt de vista als problemes que vivim com a comunitat. Què pot haver millor que tothom s’enroli i mostri interès en la comunitat.

Però aquí m’agradaria exposar una percepció que ens pot ajudar a millorar: hi ha reptes i problemes que pot solucionar l’Ajuntament com a institució (com és el fet de tenir o no una piscina municipal, tenir o no enllumenat públic o de sanejar uns comptes ruïnosos que arrossegam de dècades enrere), però n’hi ha de molts d’altres que depenen de tota la comunitat, del quals tots en som responsables. Estic parlant de problemes socials que, evidentment s’han de solucionar amb el suport institucional, però que depenen de nosaltres mateixos. Me referesc per exemple al repte del reciclatge de residus, de la brutor, del renou i de molts més.

Per altra banda, la realitat no és una altra que fa ja quatre anys que el govern estatal del PP ens imposà la Llei Montoro per a les administracions municipals, que ens deixa sense recursos ni marge d’acció. L’Ajuntament no pot contractar més personal, no pot augmentar la despesa. Els municipis no tenim autonomia, la qual cosa puc entendre que dispara els índex de frustració des nous governs del canvi i dels ciutadans que els varen votar il·lusionadament. En definitiva, hem de tirar endavant entre tots un municipalisme ambiciós i integrador amb molts pocs recursos institucionals.

És per això què Bunyola necessita enteniment, paciència i sensibilitat per a tirar endavant la nostra comunitat. Bunyola ha de ser germanor.