Ferran Bex: “La meva professió ve d’una passió: m’agrada contar històries”

Els dissabtes trobareu en Ferran Bex Castell (Palma, 1986) a l’estanc de Bunyola. Potser algun dia el vegeu escalar amb Es Pedal… I també veureu el seu nom als crèdits d’algun programa de televisió, d’una obra de teatre de barra o d’un curtmetratge.

El seu curtmetratge Monstruos fou premiat a dos certàmens, i un altre curt, Passatemps, ha estat seleccionat durant les darreres setmanes per participar a diversos festivals de cinema. Es Castellet l’ha entrevistat per parlar de la seva feina com a guionista i director.

En Ferran és Llicenciat en Comunicació Audiovisual (2008). Estudià a les universitats de Vic i a la Ramon Llull i d’aleshores ençà ha treballat al món audiovisual: de càmera, ajudant tècnic d’il·luminació i so, assistent de càsting, documentalista, locutor i redactor de ràdio, realitzador… I sobretot de guionista, productor i director de cinema i de teatre.

Té trenta anys i ja ha escrit i dirigit mitja dotzena de curtmetratges i ha treballat de guionista per a diverses sèries i programes de televisió d’IB3 com L’anell, Top Deu, Madò Catalina, Anem de Marxa, Hotel Bellavista, Migjorn i Els Entusiastes. També ha treballat per a la desapareguda Televisió de Mallorca, per a televisions del Principat i quan feia pràctiques col·laborà amb algunes productores de Nova York. Des del passat mes de gener és el secretari de l’Associació de Cineastes de les Illes Balears (ACIB).

–Nasqueres a Palma, però ets bunyolí.

–Sí, jo vivia a Palma entre setmana, però els caps de setmana i els estius venia sempre a Bunyola, a ca la meva padrina, a l’estanc. Pujava amb els meus pares i hi tenia els amics. Quan tornava d’estudiar de fora ja estava a Bunyola. Ara fa cinc anys hi visc de manera constant.

–Quan i com començà la teva afició pel cinema?

–No en tenc records, de la primera pel·lícula que m’agradà. Però me’n record molt d’anar amb la meva germana al videoclub a cercar vídeos. El Cuervo, el vàrem mirar moltes vegades. També Dark City, Trainspotting i Seven… D’aquella època record molt bé una pel·lícula que no me varen deixar veure, Dràcula, de Bran Stocker. Quan la començàvem a mirar, a la primera escena el padrí va dir: “Aturau!”. Jo tenia por, però necessitava acabar-la de veure i quan vaig tenir la oportunitat la vaig veure i gaudir molt.

–Recordes el teu primer curtmetratge?

–El primer curt que vaig fer va ser a una optativa de cinema de l’institut que impartia el meu propi pare. El vaig dirigir, però tot d’una vaig descobrir que el resultat era realment dolent i necessitaria treballar molt per millorar. Els curtmetratges que vaig realitzar després ja els vaig fer a la Universitat, on fas un poc de tot. Al mateix temps que dirigeixes has d’il·luminar i preparar l’attrezzo. Després vaig experimentar un gran bot qualitatiu amb el meu primer curtmetratge professional, Monstruos, on vaig comptar amb un equip professional. Em vaig envoltar dels millors i es nota.

–Com et decidires a estudiar Comunicació Audiovisual?

–Quan tenia dotze anys ja m’agradava el cinema i a catorze ja ho tenia clar. Volia estudiar Comunicació i demanava com s’estudiava Imatge i So. Els meus pares em donaren suport i pogueren ajudar-me. Sempre m’han empès a fer el que m’agrada. Vaig estar quatre anys a Vic, un any a Salamanca per fer el màster de guió i dos a Barcelona, on vaig fer el curs de guió i el màster per poder fer de professor d’institut. He fet classe molt esporàdicament a tallers a un institut de l’Hospitalet de Llobregat. A Nova York hi vaig anar a realitzar unes pràctiques voluntàries. Des què vaig començar la carrera passava tots els estius realitzant pràctiques voluntàries. Així vaig passar per la desapareguda Localia Mallorca, TV Mallorca i per una productora de Nova York anomenada Duende Pictures. Després vaig realitzar les pràctiques de la carrera a IB3.

thumbnail_Foto Rodaje2
Treballant en un rodatge.

–Quan començares a fer feina a Mallorca?

–Vaig estar set anys fora (el temps de fer la carrera, els dos màsters i el curs de creació de sèries). Cada estiu venia a Mallorca i cercava feina dins el món audiovisual. El meu somni era treballar de guionista, però era una il·lusió que veia llunyana fins que el 2011 vaig aconseguir entrar a la sèrie d’IB3 L’anell.

–Què és el que més t’ha influenciat per fer la teva feina: la televisió, el cinema, el teatre?

–El cinema i sobretot les sèries de televisió, a les quals em vaig afeccionar fa deu anys: Héroes, Roma, Carnivàle… No eren sèries com les que estava avesat a veure. El que més m’agrada de les sèries és que hi pots desenvolupar un personatge amb profunditat. Breaking Bad em sembla una obra mestra. I de cinema, Billy Wilder. En Billy Wilder és Déu. Per exemple El apartamento, Irma la dulce… El apartamento és un gran referent. Crec que qualsevol guionista et dirà que és increïble. També m’agraden les pel·lícules comercials que tenen un rerefons bastant potent. Les històries d’en Jonathan Noran o El club de la lucha i les pel·lícules independents, un cinema súper senzillet i petit, també m’agrada molt. Per exemple m’agrada molt Blue Jay i altres pel·lícules on ha participat en Mark Duplass.

–Guionista i director: afecció, professió?

–És una professió que ve d’una passió. M’agrada contar històries, des del meu punt de vista. Històries que m’agradaria veure. Sé que estic influenciat per mon pare, ja que a ell li agrada molt el cinema. Així i tot tenim gusts diferents.

–A una crònica que escrigueres a Fancultura  fas referència a una frase que et deia ton pare i hi afirmes que aquesta frase ha estat important a la teva vida.

–Sí. Mon pare em deia “Fes de la teva afecció la teva feina i no hauràs treballar en la teva vida”. És un gust poder fer feina del que t’agrada, però també he de dir que no deixa de ser una feina on t’has d’esforçar molt i no és gens fàcil sortir endavant. Aquesta frase, la vaig tergiversar al meu darrer curtmetratge, Passatemps, tal com explic a l’article.

–És habitual fer de guionista i de director?

–Sí, és molt habitual. Perquè un director pugui aixecar un projecte va bé escriure les històries que li agraden. Quan jo era més petit volia ser director. Durant la carrera vaig descobrir que m’agradava molt escriure històries, que és on comença tot. Volia intentar professionalitzar-me com a guionista, però mai vaig deixar de dirigir curtmetratges. D’on trec el meu sou cada mes és amb la feina de guionista. Fa cinc anys, que puc viure d’això, encara que no cobri de forma continuada. Durant el darrer any he tengut la sort de no aturar, però no és habitual, hi ha mesos que no tens res. Quan no tenc feina, escric nous projectes que després intent aixecar. Així he realitzat els meus curtmetratges i algunes peces de teatre.

–Què ha de saber fer un guionista que fa de director?

–Qualsevol persona que vulgui fer de director ha de conèixer una mica de tots els camps, però sobretot realització i direcció d’actors. Per mi és important enrevoltar-se dels millors (em referesc a tot l’equip). Saber escoltar les propostes de cada departament i intentar que tot funcioni en la mateixa direcció. Jo, per exemple, de vestuari no tenc moltes nocions, però la cap de vestuari amb la que faig feina fa propostes i s’encarrega d’intentar adequar el millor vestuari per a la producció.

–La paraula escaletista i altres com bíblia, dialoguista i argumentista figuren al teu currículum, a més de les feines de guionista i director. Ens pots aclarir un poc aquests termes?

–La bíblia descriu tot el projecte a partir d’on tothom pot saber de què va i el context de la sèrie. El guionista pot estar ‘dividit’ en diferents tasques: pot fer d’escaletista, de dialoguista… L’argumentista decideix què ha d’explicar cada capítol. L’escaletista distribueix tota la història en seqüències, diu exactament el que passa a cada seqüència. El dialoguista fa els diàlegs, però tot es va discutint. També hi ha sèries on no hi ha argumentista i la seva tasca la realitza l’escaletista, o sèries on els mateixos guionistes realitzen totes les tasques. Quan es tracta de sèries de televisió la feina de guionista és totalment en equip. A L’anell érem més de deu guionistes. En canvi quan fas el guió d’un curt fas la feina més individual, però a mi sempre m’agrada donar-lo a algú (a altres guionistes, als meus pares, a la meva parella, na Maite) perquè sempre està bé tenir un punt de vista extern, que algú t’ho pugui criticar.

–Quan una pel·lícula té èxit poques vegades s’entrevista el guionista. És una feina poc valorada?

–Hi ha una contradicció. Jo crec que la majoria de guionistes pensen que són un personatge que ha de quedar a l’ombra, però que ha de ser respectat. Per exemple, els guionistes d’Ocho apellidos vascos no varen ser convidats a la gala dels Goya, on la pel·lícula guanyà quatre premis. Els dos guionistes al mateix temps feren un escrit a un blog de guionistes on comentaven el que veien de la gala des de ca seva. Comentaven la gala on la seva pel·lícula, la història que ells havien escrit, era la gran triomfadora. I ells dos, en Borja Cobeaga i en Diego San José, no hi eren, a la gala dels Goya. Un guionista no té perquè tenir  protagonisme, però sí que ha de tenir un reconeixement ja que tota la pel·lícula surt a partir del guió.

–Quin és el procés o mètode que segueixes per escriure un guió?

–Prenc notes. A un quadernet o a les notes del mòbil. Hi apunt idees soltes. La majoria no tenen recorregut. D’algunes me n’oblid o no els don importància i a alguna sense voler, començ a donar-hi voltes i a pensar-hi fins que em pos davant un paper. Primer fas la sinopsis, després amplies i escrius fins que fas el diàleg… La inspiració t’ha de trobar fent feina. Sempre s’ha de revisar, desconnectar, llegir en fred… No acab tots els guions que començ. Escriure és reescriure. Mai hi ha hagut un primera versió bona. A tot li has de donar voltes. De la primera idea a la que és al final pot mutar moltíssim. Quan l’escric a l’ordinador utilitzo un programa per escriure guions, el Celtx. És com un Word que ja te munta directament l’estructura d’un guió: tipografia, encapçalament, diàlegs enmig… Per als projectes propis empro el Celtx. Per projectes d’altres empram una plantilla del Word.

–Quin és el gènere en què et sents millor o que has treballat més?

–He fet de tot: L’anell, que és un drama, i sèries que són comèdia com Migjorn i Hotel Bellavista. M’agrada anar combinant. Cada vegada m’agrada més el drama o el ‘Dramedy’, històries-drama que tenen moment de comèdia.

–A l’hora de dirigir, et permets improvisar si és necessari, o et guies sempre pel guió?

–No, jo crec que el guió és una eina i s’ha de poder modificar segons el que tens. S’ha de deixar que els actors puguin crear. Un guió mai és una cosa tancada, és només una eina. Tot s’ha de saber defensar, i si no convenç s’ha de poder canviar. I escoltar els actors, que són els que faran arribar el que tu vols al públic.

–Quines passes s’han de seguir per poder fer un curt?

–Guió, pre-producció, realització del curt i muntatge. Per fer un curt el que necessites és un bon guió, una història que te faci moltes ganes contar. Per acabar un curtmetratge em falta més o menys un any, perquè fas mil coses més entre i entre, des què comences el guió. Per al finançament és complicat aconseguir el cent per cent del que hauria de costar un curt. Amb sort pots aconseguir ajudes perquè no et surti car. Monstruos el vaig fer sense cap finançament, i per al catering, ja que és necessari donar menjar a vint persones durant tres dies, impliques la família. En canvi a Passatemps ja tenguérem subvencions del Consell de Mallorca i d’IB3.

–De totes les teves obres, n’hi ha alguna en especial amb la qual et sents especialment satisfet?

–Sempre la darrera, Passatemps. Crec que sempre hi ha coses per millorar, però de guió i realització és més aconseguit. Així i tot, hi ha gent que m’ha dit que li ha agradat més Monstruos.

Passatemps Trailer from Ferran Bex on Vimeo.

–Pots definir els teus darrers dos curts  amb una frase?

–Monstruos: descobriment de quins són els grans monstres. Passatemps: història de violència d’un nin que creix a base d’hòsties i fa de la violència la seva forma de vida.

thumbnail_Cartelldef

–També escrius teatre?

–Quan he fet teatre de barra de vegades he fet el guió i me l’han agafat i altres vegades un guionista l’ha fet i m’han cridat per dirigir-lo. Fer teatre és molt diferent de fer cinema, però també m’agrada. Al teatre la direcció d’actors té un altre punt. Un curt són vint persones. Al teatre ets tu i dos actors. I els actors de cara al públic. Al teatre pots veure al moment les reaccions dels espectadors, quan riuen o quan se sorprenen i pot ser tu no ho esperaves. Fas molts assajos, però el teatre és més viu, mai és igual.

–Què hi ha de Bunyola als teus curts? 

–Al primer, Monstruos, surt el terreny i la casa de la meva padrina, Teresa Colom, a Baix del Puig. I també hi ha escenes filmades a la ferreria que hi tenia allà el meu padrí Tomeu Castell. A Passatemps els exteriors són de Bunyola: el carreró de les Sopes (carrer dels Establidors) i el carrer del Sol.

–Has treballat amb alguns bunyolins?

–Vaig fer un tràiler, Junta de Granots, on sortien en Rafel Ramis, en Toni Muntaner, Xango, i en Joan Muntaner, Xanguito. En Miquel Muntaner hi feia de càmera. A Passatemps na Clara Margais fou ajudant de producció.

Junta de Granots Trailer from Ferran Bex on Vimeo.

–Tens algun projecte nou?

–Estic treballant en un projecte d’una TV Movie per a IB3.

–Avui en dia és molt fàcil intentar fer històries amb vídeo. Youtube i Facebook n’estan plens. Quins consells donaries als joves?

–Si tens ganes de fer un curtmetratge treballa molt el guió, aconsegueix una bona història. Per enregistrar-lo intenta trobar un bon equip que t’ajudi a què surti el millor possible.

En Ferran posa en pràctica aquest consell, i li ha anat bé: la seva feina, les històries que conta als curts i els equips amb què hi treballa ja compten amb el reconeixement dels entesos. Així ho demostren els premis aconseguits per Monstruos.  A més, el curt Passatemps, presentat el passat mes de setembre a CineCiutat, fou finalista al certamen Art Jove 2016 i durant les darreres setmanes ha estat seleccionat per participar al Festival Iberoamericà de Curtmetratges ABC, al XXIII Trofeu Torretes de Festimatge, a Calella, i al Festival de Creació Jove Visual Sound de Barcelona.

Trajectòria professional de Ferran Bex

Televisió

IB3

  • Guionista del programa Els entusiastes (2016)
  • Escaletista i guionista de plató de la sèrie Hotel Bellavista (2015)
  • Guionista i productor del programa Anem de Marxa (2015)
  • Guionista i productor del programa Madò Catalina (2014)
  • Escaletista i dialoguista de L’anell (2011)
  • Redactor del programa Top deu (2013)
  • Guionista de plató, escaletista i dialoguista de la serie Migjorn (2012-2014)

Cinema

  • Guionista i director del curtmetratge Monstruos (2013)
  • Guionista i director del curtmetratge Temps Mort (2008)
  • Guionista i director del curtmetratge I tu què mires (2006)
  • Guionista i director del curtmetratge Reality (2005) emès per Neox al programa ‘Vu87’
  • Guionista i ajudant de direcció del curtmetratge Idiota (2014)
  • Participació a l’equip tècnic del curtmetratge Protagonistas (Barcelona, 2005)

Teatre

  • Director dels relats eròtics Coses que no t’he contat (Mallorca, per estrenar)
  • Director de la peça de teatre curt Abril (Mallorca, 2016)
  • Coguionista i director de l’obra de teatre Galáctica (Madrid, 2013-2014)
  • Guionista i director de la peça de teatre curt Frases mítiques (Mallorca, 2013)
  • Director de la peça de teatre curt Zetta i Exa (Mallorca, 2013)
  • Guionista i director de la peça de teatre curt Interruptus (Mallorca, 2013)

Ràdio

  • Locutor i redactor a Ràdio Trinitat Vella (Barcelona, 2009)

Premis

Sombras de mi tierra:

  • Primer premi al concurs de sèries de ficció  del INCAA-USAM de Jujuy (Argentina 2012)

Monstruos:

  • Primer premi del IX Certamen de Creación Audiovisual de las Rozas de Madrid (2014)
  • Premi al millor curtmetratge amateur  al V Certamen de Orès de miedo de Saragossa (2014)
  • Seleccionat a l’Aurora Festival de cine de Terror de Mèxic (2014)
  • Seleccionat al Suspiria Fest d’Alacant (2014)
  • Seleccionat a la Marató de Cinema de Terror de Sants-Barcelona (2014)

14184374_329033647443638_5747746582031159120_n

Passatemps:

  • Seleccionat al certamen Art Jove 2016 (Palma)
  • Seleccionat per a la VII edició del FIBABC (Festival Iberoamericà de Curtmetratges ABC)
  • Seleccionat per al XXIII Trofeu Torretes de Curtmetratges al Festimatge de Calella (2017)
  • Seleccionat al Visual Sound de Barcelona (2017)

Altres feines

  • Guionista de l’episodi ‘El Basilisco’ de Sombras de mi tierra (Guanyador del concurs de sèries de ficció del INCAA (Argentina 2012)
  • Guionista de la bíblia de la sèrie de televisió Orión (Barcelona 2010)
  • Guionista de la bíblia de la sèrie de televisió A parir! (Barcelona 2010)
  • Realitzador del programa Allò comú, per a 9TV (Barcelona 2008)
  • Documentalista, assistent de càsting i càmera de la segona unitat per al documental Mississippi to Madrid (Nova York 2007)
  • Assistent de càsting per a la productora RFSwolf Entertainment (Nova York 2007)
  • Rusher boy a la sèrie de televisió The Night Manager, per a la BBC i AMC
  • Cap de producció del curtmetratge Diario íntimo de una actriz, de Javier Pueyo
  • Guionista de la gala Play Awards (2016)
  • Càmera al festival de San Sebastián per al programa Moviola (Xarxa de televisions locals de Catalunya 2005)

Ferran Bex també ha fet un anunci per a l’Estanc de Bunyola.

S’estanc de Bunyola from Ferran Bex on Vimeo.

Bàrbara Suau Font

Bàrbara Suau Font

Mestra i investigadora sobre història i patrimoni de Bunyola. Des de 1985, al Col·lectiu Cultural Sitja i a Es Castellet.