Mar Estarellas Pizarro, de Grècia a Bunyola en ajuda dels refugiats

Mar Estarellas Pizarro (Bunyola, 1995) estudia quart de Dret a la UIB i cada dimecres fa pràctiques a l’assessoria jurídica de Càritas. A més, és una de les promotores del grup SOS Refugiats Bunyola-Mallorca, que la setmana passada inicià, al nostre poble, la campanya de recollida de material humanitari per enviar als refugiats de Grècia. La idea de recollir aliments, estris domèstics i medicines la tengué en haver tornat d’Atenes on passà dues setmanes com a voluntària per ajudar els refugiats.

En aquesta entrevista ens parla de la seva experiència de voluntària i de la campanya de recollida de material humanitari.

–Què et va fer decidir a partir a Atenes com a voluntària?
–Feia molt de temps que ho pensava, que no podia estar cada vespre vegent les notícies, ‘plorant’ la situació. Mirava per anar-hi de qualque manera. Un dia del mes d’agost vaig veure per internet que a un viatge d’avió a Atenes hi havia tres places lliures  i vaig dir: “Aquesta és la meva!”. Una setmana després de decidir-me vaig partir a Atenes i hi vaig estar durant la segona quinzena d’agost.

–On anares a ajudar? Com saberes on t’havies de dirigir?
–A través de les xarxes vaig saber de l’existència d’squads (hotels, hospitals i escoles buits que els anarquistes i diverses organitzacions gregues que els havien ocupat havien cedit als refugiats). A Atenes els grups anarquistes els ocupaven, tenen molta força. Jo estava a un grup de Telegram i vaig saber que podia anar a un d’aquests squads. Abans de partir vaig contactar amb els de Voluntart, un grup d’espanyols que ja hi era. Ells estaven fent feina a l’escola Jasmin i a l’Hospital, on feien classe als nins, ensenyaven anglès a alguns adults i s’encarregaven de gestionar l’entrega d’aliments i altres donacions.

–On col·laboraves?
–Al principi no saps què has de fer ni com moure’t. Vaig tenir la sort que la companya d’habitació, que ja era allà abans que jo, em va ajudar a fer la ruta i a conèixer-ho. Vaig estar a un magatzem d’aliments, roba, medicaments material escolar, algunes juguetes i altres objectes per als refugiats que es diu Elliniko. És a una instal·lació que va ser un estadi de bàsquet fet per als Jocs Olímpics però que ara és buit, i que estava en desús. D’aquest magatzem en tenia cura una associació grega, Pampiraiki.

Magatzem d'Atenes. (Cedida per Mar Estarellas)
Magatzem d’Atenes. (Cedida per Mar Estarellas)

–Quina feina feres, allà?
–A Atenes hi ha un submón que ens posà molts de problemes per ajudar, gent que s’aprofita de les debilitats dels altres. Que volen gestionar ells sols les ajudes que arriben, fer entrega del que ells consideren oportú, sense escoltar les demandes dels refugiats. Durant la primera setmana em vaig moure en una furgoneta (que havia llogat un grup de voluntaris) del magatzem fins als squads. L’associació Pampiraiki em demanà que un dia anàs a fer un lliurament al camp de refugiats de Ritsona. Feia molta feina gràcies al Whatsapp. Quan no sabia exactament què fer, mirava el Whatsapp i sempre hi havia un munt de coses per fer. La realitat allà és molt canviat. Anaves fent sobre la marxa, no aturaves, però canviaves constantment.

–A quin altre lloc anares?
–La segona setmana vaig estar als squads. Jo vaig ajudar al de l’Hotel City Plaza, on els refugiats estaven molt organitzats, i a l’escola Jasmina. Els squads són diferents. A l’squad de l’hotel tant ajudava a la cuina a tallar carn com feia classe als nins. Mai m’hauria imaginat fer classe de Matemàtiques! Ens enteníem en anglès. Alguns nins en sabien més que jo, d’anglès. Moltes estones la meva feina era entretenir els nins als squads perquè els parcs no són massa segurs, no convenia sortir molt. Jo me’n vaig dur doblers i els vaig deixar a un squad que havien atacat i cremat, amb còctels molotov, alguns simpatitzants d’Alba Daurada. A l’hotel els pares saben passar més el temps, però els nins no saben què han de fer i no poden sortir.

–La situació dels refugiats a Atenes, es pot comparar amb la dels que eren a Lesbos?
–Les dues situacions no són comparables. La gent d’Atenes ja ha passat per això –es refereix a Lesbos. Veuen molt diluït el seu somni de seguir cap a Europa (ells no consideren Grècia com Europa). I paguen doblerades per aconseguir un passaport. Les famílies que han arribat fins allà son famílies que tenien possibilitats econòmiques. La gran majoria dels refugiats dels squads era gent de Síria que estava al camp de refugiats del Pireu. És gent que no va voler ser traslladada del Pireu i es va poder ubicar als squads. Gent molt insegura, que constantment espera males notícies del lloc que han deixat enrere. Hi ha de tot, però, gent esperançada i gent que espera el pitjor. Alguns refugiats miraven malament els que es mostraven molt esperançats. Però venien de situacions molt diferents.

–Com va sorgir el projecte de recollida de material a Bunyola?
–Després d’haver estat allà i de veure com va tot, jo vaig tornar amb la idea molt clara de què no tornaria a enviar mai res enlloc perquè era molt complicat treure-ho del magatzem. Des de SOS Refugiados van haver de dir que no hi enviarien res més si no es feia cas als llistats que presentaven els voluntaris que estaven a cada squad reflectint les demandes dels refugiats. Després, en ser aquí, vaig canviar d’opinió perquè per Whatsapp vaig veure que el magatzem s’anava buidant, no hi quedava quasi res. I vaig saber que des de SOS Refugiados demanaven coses perquè el magatzem estava buit. A més, vaig veure que ja feien cas a les demandes concretes, sense que ningú imposi què és el que es pot treure, fent cas a les necessitats reals. Ara a l’hivern hi ha menys gent, però necessiten que les coses siguin ara per ara. El fet de què els voluntaris hagin d’anar a comprar menjar per als refugiats suposa destinar-hi dues persones, una furgoneta i doblers.  Si els enviam aliments des d’aquí els estalviam temps i poden fer altres coses.

–SOS Refugiats Bunyola-Mallorca és l’única associació que fa la recollida, ara?
–Sí, som l’única associació que feim la recollida a través de SOS Refugiados, però he sentit parlar d’alguns altres punts de recollida a l’illa. Crec que a Inca i a algun altre lloc també recullen roba o menjar.

–On recolliu el material i fins quan?
–La campanya de recollida la feim durant el mes de novembre, cada divendres de 17 a 20 hores al núm. 17 del carrer de Sant Pere, on abans hi havia la clínica veterinària. Ho enviarem a principis de desembre.

–Quin material recolliu?
–Menjar, productes d’higiene, medicines, bolquers, material per a nadons, objectes domèstics… Els productes d’higiene s’acaben molt aviat, però el que es necessita més ara mateix és menjar, bolquers i llet infantil en pols.

–Quan vos duen el material al local, el classificau i el registrau.
–Sí. Allà tenen molta feina. Demanen albarans per saber tot el que s’envia i per controlar el que arriba i el que es reparteix. I a més, així els voluntaris allà no han de fer la feinada de classificar-lo. Allà ja en tenen molta, de feina. Si nosaltres els podem ajudar a organitzar el material des d’aquí, millor.

–Qui pagarà el trasllat de tot el que recollireu a Bunyola?
–Ho enviarem a través de SOS Refugiados, que té conveni amb SEUR. Gràcies al conveni el trasllat des de Mallorca a Barcelona és gratuït. Després cada associació paga el viatge des de Barcelona cap allà. Del trasllat des de Barcelona ens en farem càrrec nosaltres. Ens han fet alguna donació econòmica. El preu del trasllat de cada palé de material des de Barcelona fins a Grècia és d’uns 60 euros. Hi ha gent que ens ha dit que es farà càrrec de pagar l’import d’un palé.

–També rebeu donacions econòmiques?
–Sí. Ens ajudaran a pagar el trasllat. Enviarem els doblers a Grècia a través de les persones que hi van directament, en lloc de ingressar-los a les grans organitzacions, perquè aquesta realitat tan canviant fa que només els que estan allà a peu de carrer sàpiguen què és el que es necessita i on. El que més funciona són petits projectes, que només poden ser finançats així, de forma totalment transparent.

–Com va ser la resposta dels bunyolins, divendres passat, quan iniciàreu la recollida?
–Genial, estam súper contentes. A més a Pollença i a Manacor també es recullen coses per dur-nos. A l’escola de Consell han fet difusió de la nostra campanya i recolliran material per enviar-nos. M’han convidat a fer-hi una xerrada.

–Qui sou, a SOS Refugiats Bunyola-Mallorca?
–Na Maria Verdera, na Rosa Ripoll, na Marta Pizarro, na Dolores Estarellas (que ens ha deixat el local) i jo. I totes les mans són benvingudes!

14963320_1007179386075306_2223594276679151293_n img_20161104_194923 14907074_1007179432741968_8863778485266051046_n 14939487_1004994679627110_8236379750464106599_o 14859653_1004994686293776_5119761253701593770_o

Més informació:

–Recollida de material humanitari a Bunyola per enviar a Grècia en ajuda dels refugiats, aquí.

Bàrbara Suau Font

Bàrbara Suau Font

Mestra i investigadora sobre història i patrimoni de Bunyola. Des de 1985, al Col·lectiu Cultural Sitja i a Es Castellet.