Així no anam: sobre el renou al XXXII Festival de Música de Bunyola

He assistit al primer concert del XXXII Festival de Música de Bunyola. Quina llàstima no haver tancat el local de damunt el teatre durant les dues hores que ha durat el concert.

Entre les partites de Bach, magistralment interpretades per en Michael Thomas, hem hagut de suportar amb paciència el grinyolar de taules i cadires constantment. I al proper concert diumenge que ve al mateix lloc i la mateixa hora 18.30, haurem de suportar el mateix?

Cal esmentar que és un Festival de Música organitzat per l’Ajuntament i el públic assistent, que hi contribueix amb una entrada de pagament, no es mereix tan poc respecte, i sobretot els intèrprets. M’he sentit avergonyit una vegada més, perquè ja duim XXXII edicions de Festival.

Ajuntament, Plenari, Comissions, us atreviu a fer la passa abans de que sia massa tard? Gràcies.

Quin mal exemple per als nins assistents, no pocs, que educam a l’escola a fer silenci quan cal, per respecte a la feina dels altres. Bona lliçó la d’avui, valga’m Déu.

Pere Riera Fiol