L’oposició dóna senyals de vida

És la impressió que me’n vaig dur del darrer ple municipal. Els qui ara no governen sembla que s’han posat les piles. Me cridà l’atenció el rigor, contundència i alçada de mires del conjunt de l’oposició.

I per ventura vos demanareu, i això, per què ho diu aquest? Mirau, per tenir resposta a aquesta pregunta caldria haver assistit al ple del Consistori. Aquí, només puc fer-vos-en un tast, un petit tast. Tant de bo vos faci venir ganes d’assistir a les esmentades reunions bimestrals. Anem a la cosa. No faré una crònica, sinó que tan sols destacaré alguns moments, estel·lars a la meva manera de veure, de l’acció de l’oposició.

Faig esment, en primer lloc, a un dels temes centrals del plenari: l’aprovació del Reglament de participació Ciutadana. La bancada del PP ho té molt clar, defensen la participació dels ciutadans com un valor democràtic; en són, idò, partidaris. Així ho palesaren el dijous vuit de setembre. Val a dir que ells, curiosament, votaren en contra de l’esmentat Reglament. Contradicció? Tot punt de vista és la vista d’un punt. Ells entenen que la participació ha de ser ordenada. I que els caus han de ser clars. Els ciutadans participam cada quatre anys –ara un poc més per raons conegudes– votant-los a ells com a representants dels ciutadans. I fins aquí la participació. No s’ha de traspassar la responsabilitat dels polítics als ciutadans. (Per ventura no vaig captar del tot el seu profund argumentari. Si no he estat prou fidel al seu pensament, sempre són a temps a clarificar-ho).

Un altre moment en què vaig percebre que donen senyals de vida, va ser quan manifestaren la seva preocupació pel cementiri. No sé si ho sabíeu, ells si, que uns dies d’agost, pocs, no hi va haver llum al cementiri. Interrogaren les autoritats per les raons. Un cop donades les explicacions pertinents, que acceptaren, passaren a una altra qüestió. És normal que després del temps que s’ha estat sense llum el cementiri i altres indrets del poble, mostrin ara aquesta acurada preocupació.

I, tot seguit, vull destacar una qüestió que, ho confés, me va emocionar d’allò més. El PP se va erigir en defensor i portaveu de la classe obrera. Si, és així. Feren un prec –què dic un prec!– un clam, reivindicant la millora de les condicions de treball dels professionals del Punt Verd que no tenen aire condicionat a la caseta. Males condicions que, segons el cap de l’oposició, i aquí es mostrà molt contundent, freguen un possible delicte laboral. Demostraren que segueixen fidelment la seva secretària general, la senyora Cospedal, quan afirmà sense embuts que “somos los máximos representantes y defensores de la clase trabajadora”. (Vull suposar que això és com una intervenció pilot, i que ara s’erigiran en defensors del conjunt dels treballadors de l’Ajuntament que, des de temps enrere, reclamen millores en les seves condicions laborals).

I, ja per acabar aquests moments estel·lars, un tema que posà sobre la taula el grup AVI, en boca del regidor Ildefonso. Aquest mostrà una gran preocupació pel moscard tigre. I va demanar a l’equip de govern què feia per combatre aquest bitxo que pertany a la família Culicidae. Va tenir a bé respondre Sandra Llop, regidora de Serveis Socials, Benestar, Sanitat i Gent Gran. Aquesta va exposar el que fa la regidoria, i ens va fer avinent que el nostre Ajuntament forma part d’un Comitè molt especial que tracta el moscard en qüestió. N’Ilde, tractat així familiarment per la regidora, no ho veia gens clar, i tornà inquirir sobre l’acció concreta que es desenvolupa. La regidora li va dir que continuaven la tasca iniciada per ells a l’anterior legislatura. I aquí, el regidor d’AVI afirma: “nosaltres no fèiem res de res”. Ho va repetir, crec recordar, fins a tres vegades. (No cal treure conclusions precipitades. Se referia a l’actuació sobre el moscard tigre, en cap cas, tot i que hi pot haver qualque malpensat, va dir que afectés al conjunt del quefer municipal d’aleshores).

I ja que som a les festes, val a dir que el PP en féu una menció. Si bé no foren molt explícits, crec –és el meu parer– que el programa de festes els ha agradat. Però, el que no els ha agrada ni poc ni gens, i aquí sí que foren explícits, és que la màxima autoritat municipal aprofités la salutació inicial per fer autobombo, i demanaren que no tornàs a passar en pròximes avinenteses. Ja se sap, tot bombo és autobombo. I no condueix enlloc.

Malavegem a no perdre l’humor, què és del poc que ens queda i, a més, ens salva. Molts d’anys a tothom!