Emprenedors a Bunyola

Una nota prèvia (no sé si aclaridora): personalment no som gens ni mica favorable a l’impuls (és un dir) que des del Partit Popular han volgut donar a l’emprenedoria i als emprenedors.

Si mal no record, la primera llei de la passada legislatura del govern del PP fou una llei sobre aquesta qüestió. I no és que estigui en desacord amb aquells que tenen iniciativa, i, concretament, iniciativa econòmica. Ara bé, no me sembla gens bé la utilització i banalització d’aquesta qüestió durant els temps tan precaris que hem viscut. El missatge que han donat és prou clar: com que ha estat i és tan difícil trobar feina, que cadascú espavili i es cerqui la vida. Sens dubte esta molt bé que a un país i a un poble hi hagi gent emprenedora, amb iniciativa per captar les necessitats i crear riquesa tot donant resposta a aquestes necessitats. El que no pot ser és que es prioritzi aquesta forma d’ocupació per damunt qualsevol altra. Fins al punt de privatitzar de forma escandalosa el que és un dret de tothom: el dret al treball.

Dit això, vull fer esment a un esdeveniment que s’ha produït a Bunyola (no sé si també a altres indrets) durant els darrers mesos (més o manco el darrer any): joves del poble han optat per muntar el seu propi negoci. I no parlam només d’un, sinó de diferents i variats: menjars preparats, hamburgueseria, restauració, llibreria, supermercat, taller mecànic. A més d’alguns canvis de propietat en negocis ja existents. Els darrers temps ens havíem acostumat a contemplar la gradual desaparició de l’exigua vida econòmica del nostre poble. I de sobte, ja sé que res és casual, han florit un seguit d’iniciatives que permeten recuperar un dinamisme que feia temps que no teníem ocasió d’experimentar.

Les raons per les quals s’ha produït aquest fenomen he de confessar que les desconec. No en tenc ni idea. Home, en una tertúlia de cafè podria fer les meves conjetures: inici i indicador de la recuperació econòmica (gràcies als d’abans); la nova situació política (gràcies als d’ara) ha generat la confiança suficient per invertir sense por, etc. Però, millor que un nou emprenedor, aquest cop de l’àrea d’investigació, faci una aproximació i estudiï al fenomen per tal de veure les causes, l’abast i futur que pot tenir…

En qualsevol cas, diu alguna cosa dels joves del nostre poble. Al manco d’aquests joves que han muntat els esmentats negocis. Sovint ens referim a les noves generacions com a gent tova, que els hi agrada que se’ls hi doni tot fet, enemics de l’esforç, etc. I vet aquí que, de cop i volta, ha aparegut una gent decidida, atrevida, creativa, amb molta força de voluntat i capacitat de planificació.

Un s’ho ha de pensar molt bé a l’hora fer una inversió i embarcar-se en un projecte en què l’èxit no està assegurat d’antuvi. Venim d’una situació en que era més freqüent comptar els negocis que tancaven, i no tant els que començaven de nou. Me puc imaginar que optar per una aventura com les que aquests han emprès, vol una reflexió acurada, prudent, i, alhora, també molta decisió i fermesa.

Els tipus d’empreses que han creat, bé sigui per la innovació, bé per la dimensió que tenen, manifesten l’atreviment i manca de por dels qui s’han posat al capdavant. També la seva capacitat creativa (algun iniciativa és absolutament inèdita; altres més conegudes, tenen un toc d’innovació innegable). Cada empresa té la seva singularitat i peculiaritat, però cap d’elles se pot iniciar i, sobretot, mantenir, sense una gran dosi de força de voluntat i, alhora, una capacitat planificadora innegable.

Tot plegat crec que serà beneficiós pels que s’han atrevit a emprendre i, també pel conjunt del poble. Però això, l’emprenedor/investigador, quan es decideixi, podrà fer una prospecció i un estudi molt millor del que jo som capaç.

Bon vent als atrevits!