Voravia per als vianants

L’altre dia vaig passar pel davant d’un establiment dedicat a la restauració de Bunyola. Vaig veure que una persona que anava amb crosses, havia de davallar de la voravia perquè va trobar uns cartells publicitaris (de l’establiment abans dit) que impedien que passessin dues persones a l’hora en les dues direccions, baixant de la voravia el senyor de les crosses abans que el que venia de front (supòs que devia ser un senyor molt educat).

En el mateix lloc i anant amb el meu nét, que caminava un parell de metres per davant meu, i pel mateix motiu, quan va veure els cartells i gent que venia de front va estar a punt de baixar, gràcies que jo amb un crit ho vaig poder evitar i no va posar un peu a la calçada. Com aquestes ja n’he vistes un parell (parell mallorquí) més, i no parlem de les filigranes que has de fer quan dus un cotxet d’infants (per experiència) i el que no sé és el que ha de fer una persona en cadira de rodes, però m’ho puc imaginar.

Per les coses abans descrites i sabent que tenim una Llei 3/1993, de 4 de maig, per a la millora de l’Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques i el Decret 110/2010, de 15 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament pel seu desenvolupament (modificat per Decret 94/2011, de 16 de setembre), i que en l’Article 9, diu que “el disseny i el traçat dels recorreguts d’ús públic o comunitari destinats al trànsit de vianants s’han de fer mitjançant itineraris accessibles per a vianants, d’acord amb les condicions establertes en el punt 1.1.1 de l’annex 1”, que quant a l’amplada diu textualment:

1.1.1. ITINERARI DE VIANANTS ACCESSIBLE. Requisits:
–Té una banda lliure d’obstacles per a vianants d’una amplada mínima d’1,80 metres i una altura mínima de 2,20 metres. Excepcionalment, es permeten estrenyiments puntuals d’una amplada no inferior a 1,50 metres.

I coneixem, tots els que vivim i hem passejat per Bunyola, que hi ha poques (molt poques exceptuant les de la costa de s’Estació) voravies que facin una amplada major a 1,50 metres, seria absurd que una voravia que tot just fa 1,30 metres (que és el cas que ens ocupa), hi posessin obstacles, ja hi va haver una llumbrera que per ordre de no sé qui va posar arbres i bancs que incompleixen el dit reglament i que en aquell moment ja estava en vigor i que veritablement impedeixen el pas.

Cal advertir que el meu interès per denunciar aquest estat de coses no obeeix a cap motiu de caràcter personal amb l’amo de l’establiment en qüestió i que s’han intentat fer amb una argumentació crec que poca gent pot contradir, d’una forma seriosa i raonable.

Per altra banda, és evident que a Bunyola existeixen altres establiments que incompleixen el ja citat reglament, que ocupen espais que per llei, per dignitat dels vianants amb problemes de mobilitat o simplement per sentit comú, haurien de deixar-se lliures d’obstacles.

Crec que les coses, parlant es poden arreglar i que els propietaris dels establiments que es puguin sentir al·ludits, el conjunt del veïnatge i tota la gent que trobi que les coses es poden millorar o tengui simplement alguna cosa a dir sobre la qüestió, es poden reunir per mirar de trobar una solució a aquest problema, junt amb representants de les administracions afectades tant la municipal com l’insular (titular de la travessa). En cas de no ser així i seguint la dinàmica que fins ara ha menat, hi haurà gent a favor o gent en contra, alguns com jo intentaran que es facin complir les lleis i altres intentaran no complir-les, podem seguir any rere any d’aquesta manera.

Tan sols faig una reflexió, si per qualque motiu qualcú es veu obligat a posar el peu a la calçada perquè ha trobat un obstacle a la voravia que per llei no hi hauria de ser i és atropellat (cosa que ja ha passat) haurem d’esbrinar de qui és la responsabilitat, però el ferit o mort (en el cas més extrem) ja no tendra remei i s’haurà de menjar una situació que hagués pogut ser evitable.

Antoni Aguiló Ripoll