Les nostres possessions: Biniforani Nou

La possessió de Biniforani Nou acollirà, diumenge 31 de gener, la festa del Quarteró. Aquí en podeu conèixer la seva història.

Situació

Biniforani Nou, coneguda també durant dos segles com Son Cavalleria o Biniforani i l’Hostalet, és una de les dues finques que generà la divisió de l’antiga possessió de Biniforani a finals del segle XVIII. Es troba a l’esquerra de la carretera de Sóller pel Coll, al quilòmetre 19,200

Fa partió amb Biniforani Vell, el Teix, Can Topa, Alfàbia i la serra d’Alfàbia. Té 229 quarterades (163 ha): l’olivar ocupa 80 quarterades (57 ha) i les 149 quarterades restants (106 ha) són de bosc.

Toponímia

Sementer de les Cases, hort de les Cases, sementer d’Amunt, sementer d’Enmig, sementer de Baix, pas del Garrover, el Puig (referit al puig d’en Bennàsser, que també pertany a Biniforani Vell, Alfàbia i l’Alqueria d’Avall), sementer de la Cervera, l’Hostalet, hort de l’Hostalet, font de la casa de l’Hostalet, el clot del Guix, font Grossa, torrent del Teix, comellar de les Falgueres, el Moletó, la Planella, bosc de Biniforani, l’Olla, el Pinar i bosc de l’Hostalet.

Colls de caçador

A Biniforani Nou també hi ha nombrosos topònims de colls de caçador, que solen agafar el nom de la persona que hi caçava. Aquí en teniu una petita mostra: coll de la Madona, coll de l’Amo, coll del Moliner, l’Enquetja, en Majoral, en Randeta, en Foradet, en Sec, en Regalim, el Tafoner i coll del Carritxer, entre d’altres.

Les cases es dediquen actualment al turisme rural. FOTO: http://www.fincabiniforaninou.com/
Les cases es dediquen actualment al turisme rural. FOTO: http://www.fincabiniforaninou.com/

NOTES HISTÒRIQUES

La història de Biniforani Nou va lligada fins al segle XVIII a la de Biniforani Vell, ja que fins aleshores les dues finques formaven una sola possessió

La ‘vila’ de Biniforani, amb una mesquita

Biniforani apareix documentada el 1232, tres anys després de la Conquesta, però té l’origen a l’època àrab ja que era una alqueria islàmica. El nom deriva d’un clan islàmic, els Banû Furânik. Alguns documents parlen de l’existència d’una mesquita rural a Biniforani i d’altres es refereixen a l’alqueria com a ‘vila’.

El fet que Biniforani sigui anomentada vila suggereix que l’alqueria devia ser de les més importants de la zona, i segurament agrupava la població d’aquesta vila i la de centres de població menys importants del mateix terme.

Una fortificació del Rei en Jaume i una església de repoblació

A un document de 1233 s’anomena una bastida (fortificació) construïda pel Rei en Jaume devora una muntanya de Biniforani.

A la primera meitat del segle XV al lloc de Biniforani hi havia quatre alqueries i també s’hi documentà l’oratori o capella de Santa Margalida de Biniforani. Aquesta capella podria ser una de les típiques esglésies de repoblació construïdes després de la Conquesta.

La mesquita, la posterior capella, les diverses alqueries del lloc, els nombrosos habitatges que s’hi documenten i la gran quantitat de propietaris que compren i venen terres de Biniforani fan pensar que la possessió devia ser un autèntic llogaret o nucli de població del mitjans del segle XV.

1
Cases de Biniforani Nou. FOTO: JMV

Un testament divideix Biniforani en dues possessions

A finals del segle XV el propietari era Perot Pardo. L’hereva de Biniforani, Beatriu Pardo, es casà amb Martí de la Cavalleria i de la Cabra i a partir d’aquest matrimoni, entre els segles XVI i XVIII la possessió fou propietat de la família Cavalleria, que posseïa Biniforani conjuntament amb Son Socies i l’Hostal (actualment l’Hostalet, terres que es troben entre les cases de Biniforani Nou i el coll de Sóller).

La possessió de Biniforani es dividí en dues a finals del segle XVIII, després de la mort de la propietària Caterina Orlandis i Cavalleria, vídua de Ramon de la Cavalleria i Suau de Ventimiglia. Caterina, al seu testament, repartí la possessió entre els seus dos germans: Francesc Orlandis i Cavalleria, que es quedà la part que prengué el nom Biniforani Vell i el germà Pere, a qui correspongué la part anomenada Son Cavalleria (coneguda des d’aleshores com a Biniforani Nou) i les terres i cases de l’Hostalet. Biniforani Nou fou propietat dels Orlandis fins a principis del segle XX.

L’amo compra la possessió al senyor

L’any 1886 Andreu Homar i Simonet, natural d’Alaró i veí de Bunyola, passà a ser l’amo de la possessió. Vint-i-cinc anys més tard, el 1911, l’amo Andreu Homar comprava la possessió al propietari, Joan Orlandis i Despuig. Andreu Homar i la seva dona, Catalina Rullan, foren també propietaris de la possessió de Barcelona.

Des d’aleshores, fa més d’un segle, els propietaris de Biniforani Nou han estat sempre de la família Homar: Biniforani passà, per herència, d’Andreu Homar Simonet, que l’havia comprada, al seu fill Llorenç Homar Rullan, qui la deixà al seu fill Andreu Homar Mayol. En morir aquest, la possessió passà al seu fill Llorenç Homar Tous, pare dels actuals propietaris, que ho són des de l’any 2000: Andreu, Catalina, Maria Francisca i Joan Homar Pons

LES CASES I LA TERRA

Biniforani Nou, casa de turisme rural

L’any 2002 els germans Homar Pons feren una important reforma, sobretot interior, a les cases de la possessió. Des de l’any 2006 les cases de Biniforani Nou funcionen com a casa de turisme rural, amb vuit habitacions. Hi fan estada, sobretot, turistes alemanys i nòrdics.

Les cases

La gent que coneixia les cases antigues de Biniforani Nou recordava que eren unes casotes molt velles i que a principis de la dècada de 1920 es tomaren. Entorn a l’any 1925 s’hi construïren les cases actuals. El portal forà de la clastra i la petita capella desaparegueren durant les successives reformes.

A l’esquerra de la clastra hi ha el colomer i l’antiga cambra dels missatges, la botiga de l’oli i els dos portals de la tafona, que era de dues bigues i que després es mecanitzà. Al costat dret de la clastra trobam l’espai de l’antiga capella (que passà a ser cuina i després es convertí en habitació per als turistes) i la casa dels amos.

L'escut d'armes dels Orlandis.
L’escut d’armes de Pere Orlandis de la Cavalleria. FOTO: JMV

El portal de l’enfront és el de l’antiga casa dels propietaris, que ara funciona com a casa de turisme rural. A l’interior de les cases, a l’escala, hi ha un escut quarterat de fusta amb les armes dels Orlandis, Cavalleria, Cisternes i Suau que correspon a Pere Orlandis de la Cavalleria. L’actual cuina es troba a l’espai ocupat pel ‘rebost del porc’. A les cases hi havia tres rebosts: el petit, el gran i el del porc.

Darrere les cases hi havia la carbonera i els dos forns, i a la dreta es trobaven les piques de la bugada i la caldera. La casa de les dones o de les collidores, avui totalment reformada, és darrere la tafona. A la dreta de les cases hi ha l’antiga garrovera, ara dedicada a cotxeria.

Davant la carrera, a un marge més baix, es troben les antigues solls i la cabrera, que tenen un terrat com a coberta, a nivell de la carrera. Aquest terrat antigament s’emprava per secar-hi les figues.

L’aigua

Dins Biniforani Nou passen el torrent del Teix (anomenat també torrent de Biniforani) i el torrent de la Serra. Tots dos es troben a baix de les cases i continuen, com un sol torrent, cap a Alfàbia, prop de les vies.

Mina de Biniforani Nou. FOTO: JMV
Mina de Biniforani Nou. FOTO: JMV

També hi ha dues fonts: la Grossa i la de l’Hostalet. Vora les cases hi ha un safareig i a l’Hostalet un aljub.

Els camins

Dins la possessió hi ha diversos caminois que passen per dins al bosc, alguns dels quals s’empraven per anar als ranxos de carboners.

Prop de les cases hi ha un camí que comunica Biniforani Nou amb Biniforani Vell

Producció

La principal producció de Biniforani Nou és l’oliva verda i la negra. La possessió també produeix oli, a partir de l’oliva collida, que es duu a moldre a Can Det, de Sóller. També s’hi fa llenya i hi ha una guarda de 120 ovelles.

A Biniforani Nou es conserven nombrosos rotles de sitja, barraques i forns de carboner. La família de madò Àngela Dols Suau i el seu home Pere Joan Castell (pares de na Catalina Àngela i d’en Pedro Àngel) foren els darrers que hi feren de carboners.

El darrer amo de Biniforani Nou fou en Xesc Dols Suau, germà de madò Àngela.

CONTARELLES I LLEGENDES

L’escut, enterrat

A principis del segle XX contaven que l’antic escut de pedra de la possessió es troba enterrat a baix de l’hort. Conten que hi feren una síquia i com que el terreny s’havia d’omplir, empraren els dos trossos de l’escut que s’havia romput.

Prop de les cases hi havia un penyal que ‘sonava’ sempre dos dies abans de ploure.

La pedra de Sant Vicenç Ferrer. FOTO: JMV
La pedra de Sant Vicenç Ferrer. FOTO: JMV

La ‘pedra’ de Sant Vicenç Ferrer

A Biniforani Nou hi ha una roca sobre la qual, segons la llegenda, predicà Sant Vicenç Ferrer durant la seva visita a Bunyola l’octubre de 1413. La ‘pedra’ de Sant Vicenç Ferrer és una penya conglomerada, situada entre oliveres, un poc més avall de les cases, devora el pas dels Garrovers.

El clot del Guix

Conten que just a baix del restaurant del coll de Sóller, a la zona on es troba el transformador, hi havia una mina de guix. Un dia, quan els treballadors havien sortit a berenar, la mina es va esfondrar i hi quedaren enterrades totes les eines i la roba dels miners. Aquesta mina esfondrada es conegué, a partir d’aleshores, com el clot del Guix.

Més informació:

–Les possessions de Bunyola. Història i Patrimoni. Gaspar Valero, Bàrbara Suau i Jaume Mateu Verdera (J.J. de Olañeta Editor, 2012).
–Torna la festa del Quarteró a Biniforani Nou, aquí.
–Guia per no perdre’s la festa del Quarteró a Biniforani Nou, aquí.

Bàrbara Suau Font

Bàrbara Suau Font

Mestra i investigadora sobre història i patrimoni de Bunyola. Des de 1985, al Col·lectiu Cultural Sitja i a Es Castellet.