Nívola Uyá: una artista a l’Estremera Nova

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Nívola Uyá (València, 1976) és ambientòloga, il·lustradora i artista visual i, encara que no sigui madona de possessió, té la sort de viure a les antigues cases dels amos de l’Estremera Nova. Durant aquests tres anys que fa que viu a Bunyola ha il·lustrat una dotzena de llibres infantils, bona part dels quals han estat premiats per les imatges que ella ha dissenyat: amb set reconeixements als EEUU i quatre premis més a certàmens de Mallorca i de la península.

Nívola Uyá ha treballat per a diverses editorials: Moll, Documenta, Barcanova i Cuento de Luz. Alguns dels llibres que ha il·lustrat, editats en català o castellà, han estat traduïts a l’anglès i fins i tot al swahili.

–Com arribares a Bunyola i com és la vida i la feina d’una artista a una possessió?

–Jo vivia a Santa Maria i cercava un lloc amb espai per poder pintar. Coneixia gent de Bunyola, i això també m’estirà cap aquí. A en Marc, el meu company i a mi, ens agrada viure al camp i cercàvem algun lloc per llogar, amb caràcter, però mai ens imaginàvem que ens sortiria la casa dels amos de l’Estremera Nova i que es podria adaptar a les nostres possibilitats.

L’Estremera és un lloc molt acollidor, que em dóna molta tranquil·litat, on puc treballar inspirada i relaxada. L’espai té molt de caràcter i això impregna molt la feina, inspira molta serenitat. El fet de viure a la possessió m’ha fet ser molt conscient de les petites coses. La teva capacitat de contemplació va progressivament en augment i sempre veus coses noves, descobreixes renous, observes els canvis d’estació a la natura… I també aprens a treure profit de tot, a tenir un grau més d’autosuficiència, per exemple amb l’hort que hi tenim.

Com que he estat ‘tancada’ a l’Estremera treballant amb la il·lustració, no he pogut fer molta vida associativa al poble, però he conegut espais com l’hort comunitari, la Plaça o la Comuna, amb la infinitat de recursos que ofereix aquest bosc. I també he conegut les festes. Viure amb intensitat les festes en equip, anar a la Plaça… et dóna sensació de grup, de compartir (en Marc i jo som membres de la colla de la Família Goranes).

–Com passares de l’ambientologia a la il·lustració?

–Vaig treballar d’ambientòloga durant deu anys i en fa tres que em dedic a la il·lustració. Vaig començar a treballar-hi mig any abans de venir a Bunyola. Quan feia d’ambientòloga sempre tenia la il·lustració molt present en campanyes, cartells d’activitats, explicar gràficament els projectes… Sempre intent reunir els dos móns. El meu treball d’il·lustració té una conexió ambiental.

Si no hagués vengut a Mallorca, probablement no seria il·lustradora. El que em meravellà de Mallorca és la proximitat i la relació de les coses antagòniques, com l’espai urbà i el rural, el que és tradicional i el que és contemporani, el mar i muntanya, la propietat privada, tan arrelada, i les experiències comunals… I a Bunyola pràcticament tot això també hi és.

–Les teves il·lustracions són especials. Com definiries el teu estil?

–La gent identifica tot d’una els meus dibuixos. M’encanta poder representar espais que trobam habitualment, però transformats en escenaris més màgics i més positius, amb més fantasia, com de somni. Mentre hi treball em trob en una sensació molt positiva i això arriba a la gent. Jo diria que el meu estil es somniador, molt colorista. Sempre intent transmetre alegria. I també m’agrada treballar temes ambientals. A la feina que faig sempre hi ha hi ha elements naturals, molta sensibilitat naturalista.

–Moltes de les il·lustracions que has fet per a llibres infantils han estat premiades.

–Sí. Quan feia d’ambientòloga, l’any 2007, l’Institut d’Estudis Baleàrics convocà un certamen per il·lustrar la rondalla de l’Amor de les tres taronges. I m’hi vaig presentar. M’hi vaig dedicar dos mesos, em vaig informar molt, vaig entrar a la rondalla… I el vaig guanyar. L’edità l’Editorial Moll. Ara la il·lustració s’entén com si anàs juntament amb el text, l’il·lustrador crea els escenaris i conta la història on l’autor l’ha deixada oberta.

–El passat mes de juny reberes un premi als EEUU.

Sí, l’Internacional Latino Book Awards. Fou el primer premi al millor llibre infantil il·lustrat en espanyol, atorgat a Sant Francisco, coincidint amb la fira del llibre de Nova York. El llibre, editat per Cuento de Luz, es diu Mariana, Diferente, pero igual. El text és de Jerónimo Cornelles. És una historia sobre la identitat, el procés d’integració i la solidaritat.

–Ja t’hi havien premiat abans, als EEUU.

Si, m’hi han donat set premis. Per exemple, els anys 2013 i 2014 les il·lustracions que vaig fer per a altres llibres editats per Cuentos de Luz també foren premiades: ¡Bonita es la vida! (text d’Ana Eulate), Un tractor muy, muy ruidoso (text de Mar Pavón), Águila que camina (text de Ana Eulate) i Yoga en la selva (text de Ramiro Calle).

–Et dediques només a la il·lustració de llibres infantils?

–Faig majoritariament aquest tipus d’il·lustració, i també vaig il·lustrar i maquetar el llibre Varietats locals de les Illes Balears, d’Aina Maria Socias, d’Edicions Documenta. Aquest és un llibre d’il·lustració científica. A més, però, treball la pintura i el mural. Fa poc vaig fer un mural per a una paret interior d’una botiga d’herbodietètica de Binissalem.

També he il·lustrat un videoclip, Live For The Moments, amb animació totalment artesanal, per a un grup de música irlandès, Verona Riots.

Fou una feina diferent i un gran repte. Suposà quatre mesos de feina intensa amb l’animador Alberto Serrano, per al video de 4 minuts. També vaig fer la portada per a un disc del mateix grup.

–Explica’ns el projecte de cooperació que coordinares entre una escola mallorquina i una africana.

Nívola treballant a l'escola de Gàmbia.
Nívola treballant a l’escola de Gàmbia.

–A proposta de l’ONG Santa Maria Sense Fronteres vaig coordinar i realitzar un projecte de Cooperació Internacional entre l’escola Kabafita de Gàmbia i el CEIP Melcior Rosselló de Santa Maria. Hi participaren quaranta nins de cada escola, que triaren una llegenda africana i una mallorquina respectivament.

Na Caterina Valriu va escriure un conte a partir aquestes dues històries i jo vaig coordinar i tutoritzar les creacions artístiques dels dos grups de nins, que serviren per il·lustrar el conte. Vaig anar a Gàmbia a treballar amb els nins de l’escola Kabafita. Mai havien agafat un pinzell. Els ensenyava i els donava pautes, i les mescles de colors els semblaven màgia.

Després editàrem el llibre, titulat Quatre Retocs, La venda del conte serví per reformar part de l’escola Kabafita. El treball rebé el premi Solidaritat de 2010 del Consell de Mallorca, en reconeixement al projecte de cooperació. El missatge final d’aquesta experiència, que va ser molt maca i enriquidora per a tots, és aprendre a cooperar cooperant.

–Has col·laborat amb altres entitats?

–Sí, amb Veterinaris sense Fronteres, amb la Societat Geològica d’Espanya, amb l’Associació d’Ambientòlegs (AICAIB), amb el GOB… Faig cartells de fires i he participat al Contesporles, També he fet tallers a llibreries, per exemple un per a la FAPA Mallorca… I vaig a les escoles a fer tallers de creativitat per a nins i per a mestres. A més, m’agrada molt apropar els nins als il·lustradors dels llibres que llegeixen.

Nívola Uyá, ilustración con amor (subtitled) from Alberto Serrano on Vimeo.

Parlar amb na Nívola és entrar al món màgic de les seves il·lustracions, i volar-hi com els ocells que pinta. Ella també vola i fa màgia, pensant nous projectes: l’art urbà, l’escriptura o dur el seu art al nostre poble: així ho explicà en diferents moments de l’entrevista: ‘Ara pos un poc la mirada en l’art urbà. Vaig viatjar a Bristol a conèixer-lo…”, “I també començaré a escriure, per conectar els dos món: la il·lustració i l’escriptura…”, “M’agradaria fer alguna experiència artística al poble, però encara no ha arribat el moment, segur que arribarà”.

Tot seguit, les portades d’algunes de les publicacions de Nívola Uyá:

–Més informació de Nívola Uyá, aquí.

Bàrbara Suau Font

Bàrbara Suau Font

Mestra i investigadora sobre història i patrimoni de Bunyola. Des de 1985, al Col·lectiu Cultural Sitja i a Es Castellet.