L’hort comunitari de l’Ametlar: un petit món dins el poble

El primer dissabte de primavera a migdia, n’Irene, de sis anys, fa herba amb sa mare, dóna l’herba a les gallines i després omple un poal d’ous. Na Brigitte, la mare, li ensenya a agafar una gallina i més tard van a veure els solcs sembrats. Tenen el dinar al foc, però han pegat un bot a l’hort comunitari de Bunyola, quatre grans marjades de natura enrevoltades de cases, entre el carrer de Santa Catalina Tomàs i el passeig d’Antoni Estarellas.

N’Irene era petita quan la família començà a conrar un trosset de l’hort, ara fa tres anys. Ara hi tenen un galliner compartit amb uns amics, solcs de faveres, de lletugues, pèsols, pèsols de clovella bona, julivert, ruca… i plantes aromàtiques i medicinals –romaní, moraduix, fonoll venturer, camamil·la i àloe–.

“Tot això és un aprenentatge. Els que hi venim ens ajudam mútuament”, diu na Brigitte. Es refereix a l’experiència de sembrar a una petita parcel·la de l’hort comunitari, on hi ha setze famílies més que comparteixen l’espai, els coneixements i les eines, i que fins i tot comparteixen les verdures i els llegums que hi sembren quan dinen o sopen a l’hort.

N'Irene dóna menjar a les gallines que tenen a l'hort. B.SUAU
N’Irene dóna menjar a les gallines que tenen a l’hort. B.SUAU

Tres anys de vida de l’hort comunitari

Ara fa tres anys Es Castellet publicava un reportatge titulat L’Ametlar, un jardí dins el poble, dedicat al naixement de l’hort comunitari dins el centre urbà. La propietària dels terrenys, Margalida Balle Cruellas, de Son Terrassa o madona de Can Fil, que aleshores tenia 97 anys i que ara en té 100, havia cedit la petita finca a un grup de joves encapçalats per Toni Amengual Colomar i Josep Maria Castell Colom.

N’Irene era petita quan la família començà a conrar un trosset de l’hort, ara fa tres anys. Ara hi tenen un galliner compartit amb uns amics, solcs de faveres, de lletugues, pèsols, pèsols de clovella bona, julivert, ruca… i plantes aromàtiques i medicinals

El març de 2012 els ‘fundadors’ de l’hort acabaven les tasques de neteja de les marjades i hi començaven a sembrar. Era tot un repte, però ho aconseguiren. Les paraules de Josep Colom que aleshores publicava Es Castellet defineixen l’esperit del projecte de l’hort, que aquest mes de març de 2015 celebra el tercer aniversari: “La participació és oberta a tothom, amb un cert ordre i sentit comú”.

El sentit comú és, en certa manera, l’únic requisit que es demana als qui sol·liciten un trosset d’hort comunitari. No hi ha contracte ni full de normes. Sí que hi ha unes condicions no escrites per formar part de la família de l’hort. Com antigament, el que val és la paraula.

En Toni Amengual Colomar, cofundador i coordinador de l’hort i que també hi fa de pagès, ens explica que hi ha arribat a haver vint-i-cinc famílies o ‘usuaris’ de l’hort, i que ara són desset i precisa: “No tenim estatuts, no donam cap paper a la gent. Hi som per gust. No hem anat a cercar ningú, són ells que vénen”. Papers no n’hi ha, però sí condicions: les que en Toni explica a qui té ganes de tenir un trosset a l’hort:

  • Faran ús del terrenys fins que passin de la propietària actual, que ara té 100 anys i que té la terra en usdefruit, a l’hereua. Quan la propietària mori, l’hereua els deixarà un marge de temps per collir el que hi tenguin sembrat.
  • Les despeses comunes es decideixen entre tots. De moment només són 5 euros cada mes, per a l’aigua que han de pagar a l’Ajuntament des que tenen comptador. Abans hi havien de dur l’aigua de ca seva amb barrals o pujar a la font de Ca la Morena a cercar-la.
  • Entre tots també han de mantenir la zona comuna i els camins nets.
  • No s’hi poden tenir porcs ni galls, ni sembrar-hi marihuana.
Toni Amengual és, juntament amb Josep M. Castell, impulsor i coordinador de l'hort. B. SUAU
Toni Amengual és, juntament amb Josep M. Castell, impulsor i coordinador de l’hort. B. SUAU

L’hort és un petit mosaic de cultures o nacionalitats: hi ha gent de Bunyola, d’Alemanya, d’Anglaterra, d’Argentina, d’Armènia, d’Àustria, de Portugal… I també famílies d’altres pobles, com una de Santa Maria o un matrimoni de jubilats de Palma que hi van amb el seu nét, disposats a pagar el que sigui per agrair el trosset de terra que no poden tenir a la ciutat. “L’hort és un espai de relació social”, comenta Toni Amengual.

Organització

Els usuaris són com una petita comunitat i es relacionen, s’aconsellen, s’ajuden… S’expliquen com fer fugir o evitar els caragols i les formigues de manera ecològica, comenten què poden sembrar cada temporada… o deixen les eines als qui no en tenen amb la única condició que les tornin al seu lloc.

També comparteixen els arbres: “Malgrat un taronger es trobi al teu tros, el fruit és de la comunitat”, comenta en Toni. “I també la feina de tenir-ne cura”. A partir de la idea d’un dels hortolans, ara els nins hi apadrinen arbres, sobretot els de la zona comuna: el trien ells, hi posen un cartell amb el nom de l’infant que l’ha apadrinat i els pares es fan càrrec de podar-lo. Així, entre tots tenen cura dels arbres, malgrat no facin ús del tros de terra on es troben.

A l’hort també s’han organitzat per dur els comptes. Hi ha una caixera que recull els 5 euros mensuals o 15 euros trimestrals de l’aigua. Per ara és l’única despesa. El comptador el pagaren amb els doblers que guanyaren de vendre la llenya quan netejaren el terreny. Com diu en Toni: “Es podria dir que a l’hort una mà renta l’altra i totes dues la cara, en molts aspectes.”

Ara els nins hi apadrinen arbres, sobretot els de la zona comuna: el trien ells, hi posen un cartell amb el nom de l’infant que l’ha apadrinat i els pares es fan càrrec de podar-lo.

També han comptat amb l’ajut de diverses empreses i particulars: els regalaren deu viatges de camió per transportar els contenidors que omplien quan feien les marjades netes, els mateix camió se’n dugué les branques que tallaven i els han regalat plantes per sembrar, un motocultor, una màquina segadora per tallar herba i 300 metres de mànega per regar amb degoteig.

Però no tot són flors i violes, a l’hort. També han hagut de resoldre dificultats o aprendre a conviure-hi: aconseguir l’aigua corrent, renunciar a arreglar l’enorme safareig, tant a causa de l’elevat cost, uns 10.000 euros, com de la incertesa sobre el temps que podran fer ús de l’hort. I hagueren de tallar les dues esveltes palmeres que la madona de Can Fil gaudia tant de mirar, perquè les envaí l’escarabat becut vermell.

L’hort, per a tothom

A l’hort, tothom hi té cabuda. La majoria hi té una parcel·la per a ús particular, però fins hi tot hi ha algú que només hi fa un jardinet de pasteres, a les voreres de l’escala que davalla del carrer de Santa Catalina Tomàs.

L’hort també ha estat regal d’aniversari per a un nin que demanà a sa mare que el dia que feia els anys l’obsequiàs amb ‘un trosset de l’hort’. Sa mare el sol·licità i el pogué ‘regalar’ al fill. Un grup de joves anà a sembrar a l’hort durant uns mesos i hi colliren melons, gira-sols, tomàtigues i pebres que feien ‘mirera’ i enveja, diu en Toni Amengual. Ara, un altre grup d’al·lots es reuneix a l’hort i hi passa el temps.

No tot han estat flors i violes. Han hagut de resoldre dificultats o aprendre a conviure-hi: aconseguir l’aigua corrent o renunciar a arreglar l’enorme safareig, tant a causa de l’elevat cost, uns 10.000 euros, com la incertesa sobre el temps que podran fer ús de l’hort

Fins i tot els veïns de Santa Catalina Tomàs fan ús de l’hort sense tenir-hi un trosset: de vegades hi van a demanar canyes, nísperos, taronges, llimones, llorer, fonoll … En Toni explica que “encara que l’hort sigui privat els ho donam de molt bon gust, sempre i quan no siguin per vendre, però… S’hi ha vist de tot, perquè algú se n’ha duit bossades…”. L’hort també s’ha convertit, per als veïns, en un camí a per accedir, a manera de drecera, des de la part alta del poble fins a la zona del passeig Antoni Estarellas.

Els infants que prenen part al projecte pedagògic 'Ses Milanes. Créixer a la natura' van a l’hort amb dues monitores i juguen i experimenten la natura a la zona comuna, on també tenen un galliner. SES MILANES
Els infants que prenen part al projecte pedagògic ‘Ses Milanes. Créixer a la natura’ van a l’hort i juguen i experimenten la natura a la zona comuna, on també tenen un galliner. SES MILANES

Ses Milanes. Créixer a la natura

L’hort és, des del setembre de 2014, un dels espais elegits per al projecte pedagògic de l’associació Ses Milanes. Créixer a la natura, creada a Bunyola l’any passat. Aquesta associació escollí l’hort i la Comuna de Bunyola com l’entorn natural on diversos infants d’entre dos i sis anys desenvolupen les seves habilitats socials i emocionals, la seva autonomia i la seva psicomotricitat, seguint l’exemple de les més de 1.300 escoles infantils al bosc que hi ha a diversos països europeus com Dinamarca, Alemanya, Àustria i Suïssa. Els infants de Ses Milanes van a l’hort amb dues monitores i juguen i experimenten la natura a la zona comuna, on també tenen un galliner.

A l’hort sempre hi sol haver infants: els fills dels usuaris, els petitons de Ses Milanes o els alumnes de l’escola Mestre Colom, que cada any hi fan diverses visites. Toni Amengual afirma que “les visites dels nins de l’escola són una de les coses de les que estic més satisfet. Es un orgull i una satisfacció veure que els fills de la gent de l’hort expliquen coses als seus companys de classe.”

La zona comuna de l’hort també es troba a disposició dels grups o entitats del poble que hi vulguin fer alguna activitat, “sempre que ho demanin, però excepte els partits polítics”, puntualitza en Toni. Ja s’hi han fet activitats tan diverses com el ioga o un sopar de Quin Ubiti per les festes de Sant Mateu.

Ara en Toni té entre mans un nou projecte per al trosset d’hort, amb gent que no és usuària de l’hort: fer-hi paners de vímet i també pantalles de llum, amb el mateix material. S’hi posaran en venir el bon temps. “Només hem de menester aigua per posar el vímet en remull i una ombra per fer els paners, diu en Toni”. Sens dubte, l’hort comunitari és més que un hort. És un petit món dins el poble.

Més informació: Una nueva vida para l’Ametlar de Can Fil, Diario de Mallorca (24-6-2012).

Bàrbara Suau Font

Bàrbara Suau Font

Mestra i investigadora sobre història i patrimoni de Bunyola. Des de 1985, al Col·lectiu Cultural Sitja i a Es Castellet.